Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
borrissol
Herba menuda que cobreix un tros de terra.
pèl moixí
Anatomia animal
Pèl suau i curt, com el primer pèl que surt en néixer la barba.
morró
morró 1
© Fototeca.cat
Botànica
Herba anual, de la família de les primulàcies, de 10 a 30 cm, glabra, de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors blaves o vermelles i de fruits en pixidi.
Creix en camps de conreu, vores de camins i terrenys incultes
pèl
Indústria tèxtil
Fibra obtinguda del pèl de diversos animals, llevat del d’ovella i del de moltó, anomenat llana, de la qual es diferencia pel fet d’ésser més recte i estirat, no té escames, o en té poques, no sol tenir rissos i, quan hom esquila l’animal, els pèls resten separats o formant blens, mentre que la llana de l’ovella resta tota unida formant el velló.
Hom empra industrialment el pèl de diverses races de cabra la domèstica europea, l’asiàtica d’angora o caixmiriana, etc, de diversos camèlids l’alpaca, la llama, la vicunya, el guanac, el camell i el dromedari, etc El pèl de la cabra domèstica és poc apreciat, i emprat per a obtenir fils gruixuts, o en usos industrials el pèl de la cabra d’angora o moher és llarg, brillant, sedós i d’un blanc puríssim —bé que n'hi ha de qualitats brunes, grises o negres—, pot ésser filat molt fi i és emprat per a teixits de bona qualitat, i el pèl de la cabra caixmiriana és un borrissol fi, suau…
botgeta
Botànica
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, que forma coixins espinosos de 10 a 40 cm d’alçària.
Les fulles, petites, lanceolades, blanquinoses, són recobertes per un borrissol Les flors, petites, són blanques Els fruits són silícules de contorn orbicular És emprada com a depuratiu de la sang Viu als pedregars de les muntanyes, majorment al País Valencià
artemísia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes i erectes que creixen fins a 1 m d’alçada.
Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira