Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
botànic | botànica
jardí botànic
Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
herbari
Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de Catalunya es…
àloe
Aloe barberae , al Jardí Botànic de Barcelona
© Lluís Prats
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes africanes, de la família de les liliàcies, perennes, herbàcies, a vegades força altes i fins arborescents, acaules i amb fulles suculentes i afuades disposades en roseta basal; les flors, blanques, grogues o vermelles, són tubuloses i s’agrupen en vistoses inflorescències damunt una llarga tija florífera.
De les fulles d’algunes espècies Asuccotrina, Aferox, Aperryi , etc hom obté el àloe Moltes altres espècies són emprades com a ornamentals per la seva bona presència, fàcil conreu en tests poques exigències d’aigua i d’adobs i senzilla propagació per rebrots i esqueixos
aclimatació
aclimatació al jardí botànic Mar i Murtra, de Blanes
© Fototeca.cat
Biologia
Adaptació dels organismes a condicions ambientals que els són estranyes.
Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…
pal·lasita
Astronomia
Sideròlit en què domina l’olivina.
Rep el seu nom del botànic i zoòleg alemany Peter Simon Pallas 1741-1811
alstònia
Botànica
Gènere d’arbres afroasiàtics i oceànics, de la família de les apocinàcies, l’escorça dels quals conté un seguit de composts químics, actius com a febrífugs ( A Cannabina
o dità
), antihelmíntics o succedanis de la quina ( A. Constricta
).
El gènere, que comprèn una trentena d’espècies, fou descrit pel botànic escocès Charles Alston 1683-1760
jordànon
Biologia
Entitat sistemàtica inferior al concepte d’espècie, poc diferenciada d’espècies afins.
Equival, segons els casos, a raça, subespècie o varietat Fou proposat pel botànic francès Alexis Jordan Hom l’anomena també microespècie
brunel·liàcies
Botànica
Família de rosals integrada per l’únic gènere Brunellia que aplega una quarantena d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts, pròpies dels Andes i de les muntanyes de les Antilles.
Presenten fulles oposades o verticillades i flors petites, haploclamídies i unisexuals No tenen interès econòmic ni ornamental Foren descrites pel botànic italià Gabriello Brunelli segle XVII