Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
brabançó
Història
Soldat mercenari originari de Brabant que, a l’edat mitjana, actuava en bandes, famoses per les seves rapinyes.
brabançó | brabançona
grifó
Mastologia
Nom de diverses races de gossos de caça i de companyia de mida petita o mitjana, de pèl aspre, llarg i esbullat.
El pelatge pot ser vermellós, mostrar una barreja de vermellós amarronat i negre o ésser completament negre Per ajustar-se als cànons de les races, generalment se'ls escurça les orelles i se'ls amputa la cua perquè quedi alta El grifó belga té una capa de pèl llarga i esbullada, amb una franja al voltant de la cara El grifó de Brusselles té la capa encara més llarga, i el petit brabançó té capa curta i llisa A la generació dels actuals grifons hi han contribuït les races dels Yorkshire, el Terrier irlandès i el Toy Spaniel anglès
diccionaris i enciclopèdies de música
Música
Obres que recopilen, generalment en forma d’articles separats i disposats en ordre alfabètic, el conjunt de coneixements relatius a la música, que poden fer referència a alguns dels seus aspectes (teoria, instruments, biografies, gèneres, etc.), o bé a determinats períodes històrics o a determinats països.
Així com als països germànics la denominació comuna d’aquesta mena d’obres és generalment lexikon , als països llatins i saxons s’usa indistintament el nom de diccionaris i enciclopèdies, segons les preferències dels editors Les primeres obres dedicades a recollir d’una manera sistemàtica el coneixement humà daten del principi de la nostra era Entre les set arts liberals en què estava organitzat el Disciplinarium de Varró segle I dC -un dels primers reculls amb voluntat enciclopèdica-, ja figurava la música Les Etymologiae d’Isidor de Sevilla 560-636 dC, recopilació sistemàtica…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…