Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bradicinina
Bioquímica
Enneapèptid de seqüència arginina-prolina-prolina-glicina-fenilalanina-serinaprolina-fenilalanina-arginina, d’acció hormonal vasomotora, que es troba a diverses glàndules sudorípares i digestives.
Té una acció vasodilatadora que afavoreix una major irrigació sanguínia dels teixits Estimula la fibra muscular llisa i provoca constricció dels bronquis Provoca hipotensió, taquicàrdia i augmenta la secreció gàstrica Procedeix de la callidina II per pèrdua d’una molècula de lisina per acció d’una aminopeptidasa
cal·lidina
Biologia
Nom de dos polipèptids homòlegs, de funció hipotensora, derivats del cininogen per l’acció proteolítica de l’enzim cal·licreïna.
Són estimulants de la musculatura llisa La callidina I, anomenada també bradicinina, és d’estructura enneapeptídica la callidina II presenta una seqüència de deu aminoàcids
carcinoide
Patologia humana
Tumor constituït per acúmuls densos de cèl·lules de volum uniforme que típicament presenten una reacció argiròfila amb conversió d’una sal d’argent en argent metàl·lic.
El tumor és de creixement lent i pot afectar en primera instància l’intestí, l’estómac, el bronqui, l’ovari, el testicle, el pàncrees, la tiroide, etc, i després pot donar metàstasis, sobretot al fetge El tumor carcinoide és un apudoma que pot sintetitzar substàncies biològicament actives com serotonina, bradicinina, histamina i hormona adrenocorticotròpia
cal·licreïna
Biologia
Polipèptid format per l’acció d’enzims proteolítics sobre el cal·licreïnogen, el seu precursor plasmàtic.
Es troba en diverses estructures glandulars, com el pàncrees, i en el plasma Posseeix un efecte vasodilatador potent, i la seva funció principal és la regulació del fluix sanguini pancreàtic És també un component important de les reaccions inflamatòries, i l’enzim que pot convertir una fracció de globulina sanguínia en bradicinina o callidina per mitjà d’una proteòlisi
inflamació
Patologia humana
Reacció inespecífica que té lloc al teixit conjuntiu i amb la qual l’organisme es defensa de l’acció d’un agent agressor.
Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment…
pàncrees
Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…