Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bruixot
Esoterisme
Home que practica la bruixeria
.
Algunes professions, per la seva relació amb el foc, el temps o les malalties, eren considerades pròpies dels bruixots ferrers, rellotgers, curanderos Bé que els bruixots eren menys freqüents que les bruixes, eren considerats més perillosos per llurs coneixements així, és popular la dita Sap més un bruixot que set bruixes
fang
Figura femenina de fusta tallada (cultura fang de Guinea)
© Fototeca.cat
Etnografia
Individu d’un poble melanoderm africà que constitueix un complex racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids.
Els fangs, en nombre d’uns dos milions d’individus escampats pel nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial, parlen una llengua de la família lingüística bantú Llur cultura ofereix molts elements congolesos, com l’explotació forestal, els mètodes de caça, la religió, etc Els fangs són experts artesans forja de llances, puntes de fletxa, ganivets, cistelleria, instruments de música, però són les talles de fusta allò que fa que hom els consideri uns artistes excellents Les figuretes representen llurs avantpassats Són també conegudes les màscares que utilitzen per a les danses…
bruixeria
Esoterisme
Poder malèfic exercit per qui hom suposa que té pacte amb el diable.
A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ésser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen L’origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans, però molt especialment en les doctrines dualistes cristianes i en la creença en el poder del dimoni, molt esteses a l’Europa medieval Les dones que la practiquen són anomenades bruixes , i els homes, bruixots El poder d’aquestes persones es manifesta en el fet d’ embruixar persones o animals,…
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…