Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
búfal
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids
, de formes pesades, grossos en general.
El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en ramats nombrosos,…
búfal
Heràldica
Cap de búfal representat amb una argolla que li travessa els narius.
bòvids
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central,…
unicorn
Religions de Grècia i Roma
Animal fabulós en forma de cavall o de boc blanc amb una llarga banya recta al front.
Símbol de la força i de la virginitat, les primeres representacions apareixen en relleus assiris, i la descripció més antiga és deguda al grec Ctèsies ~400 aC, que li atribuïa poders guaridors la banya, reduïda a pols i beguda, era un antídot contra les metzines A l’edat mitjana hom l’identificà amb l’animal bíblic re'em bé que actualment hom creu que es tracta del búfal, el qual, segons la interpretació allegòrica, simbolitzava el Crist “corn de salvació”, encarnat en el si de la Verge Maria
síndrome de Cushing
Patologia humana
Nom donat a la hiperfunció corticosuprarenal amb un excés de la secreció de glucocorticoides.
Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi, hipertensió…
nyu
James Steamer (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants, de la família dels bòvids.
El formen individus de 140 a 170 cm, amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops el coll és gruixut, el perfil del cap recorda el del marrà i les banyes són semblants a les del búfal cafre, però amb les puntes cap endavant i en amunt Són gregaris El nyu blau Ctaurinus és d’un color gris cendrós, amb reflexos de color de pissarra, i habita a l’Àfrica oriental i meridional, i el nyu de cua blanca Cgnu és d’un color de xocolata terrós i habita al sud d’Àfrica
carabao
Mastologia
Mamífer bòvid, considerat com una subespècie del búfal indi ( Bubalus bubalis
).
Viu a les illes de la Sonda i a l’Àsia Menor i ha estat introduït a Malàisia, Filipines, Egipte, Balcans, Hongria i fins a Itàlia Viu en estat domèstic des de l’antigor i és emprat especialment com a bèstia de càrrega
argollat | argollada
Heràldica
Dit del búfal o del lleopard representat amb els narius travessats per una argolla.