Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
cèrcol
Cèrcol
(CC0 1.0)
Esport
En el basquetbol, peça circular de ferro unida al tauler de la qual penja la xarxa de la cistella.
cèrcol
Música
Instrument musical que consisteix en un marc circular de fusta amb petites obertures laterals on es disposen, per parelles, algunes planxetes o disquets de metall enfilats amb un filferro que sonen en ser sacsejades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El cèrcol està creuat per dues cordes o cordills que serveixen de suport a altres parelles de sonalles alguns models tenen cascavells en lloc de sonalles separades entre si per nusos
cèrcol
Música
Part d’alguns instruments membranòfons, de forma circular, que serveix per a subjectar la pell o membrana.
Pot ser de fusta o de metall, de posició fixa o clavat en el bastidor en els instruments menys evolucionats tècnicament, i més o menys ajustable per mitjà de cordes, petites falques o sistema de claus, en aquells instruments que requereixen mantenir una tensió determinada de la membrana amb relació al seu so
cèrcol
Jocs
Fusta tallada en forma de corona cilíndrica de poca altura, o filferro gruixut corbat en forma de cercle, amb què juguen els infants fent-lo rutllar.
cèrcol
Llanda de ferro de les rodes del carro.
cèrcol
Tecnologia
Transports
Anell de fusta o d’acer que manté unides les dogues d’una bota.
Actualment els cèrcols de fusta han estat desplaçats pràcticament pels de banda d’acer reblat pels extrems El nombre de cèrcols, que depèn del tipus de bota, sol ésser de sis o vuit, anomenats, segons llur posició, de testa , collet o de sotatesta , de coll , de ventre i de mig
cèrcol
Agronomia
Cavalló rodó que es fa al voltant dels arbres, particularment del taronger, per tal d’evitar el contacte directe de l’aigua de reg amb la soca i així dificultar l’extensió de malalties de peu com la gomosi produïda pel fong ficomicet Phytophthora sp
.
cèrcol
Gimnàstica
Aparell de gimnàstica rítmica consistent en una anella de fusta o plàstic de 80 a 90 cm de diàmetre.
pandero
pandero
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon consistent en un cèrcol de fusta, l’ull del qual és tapat per una o per ambdues bandes amb pell tibant, apta per a produir un so regular quan és percudida.
Sovint duu cascavells o sonalls fixats en el cèrcol En alguns casos el cèrcol és reemplaçat per un marc rectangular És utilitzat a les processons i com a acompanyament de danses i de cançons tradicionals catalanes, com en la cançó de pandero El nom d’aquest instrument apareix ja en documents gironins del s XVI
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar