Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sincronia
Lingüística i sociolingüística
Manera d’estudiar els fets d’una llengua, d’un dialecte, d’un parlar, en un moment determinat, sense tenir en compte llur evolució (diacronia).
Així, el subsistema de les vocals àtones en català oriental és i, u, e un estudi sincrònic prescindiria de l’estat que oferia a l’edat mitjana i, o, u, e, a, tasca que pertany a la diacronia Hom deu aquesta distinció a Fde Saussure Aquesta perspectiva sincrònica ha interessat els estructuralistes, especialment en la primera etapa de llurs investigacions Hom parteix d’un corpus fornit pels parlants i procedeix a la seva anàlisi descriptiva En rigor, no existeix una sincronia pura, sinó que la diacronia s’esmuny dins la sincronia des del moment que una llengua és parlada per diverses…
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de…
taxodi
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les taxodiàcies, amb els branquillons caducs, de fulles linears i disposades en un mateix pla, de flors masculines agrupades en raïms i de cons arrodonits.
Habiten aiguamolls i tenen arrels respiratòries Comprèn unes poques espècies de Mèxic i el S dels EUA, de les quals Tdistichum és plantada de vegades en jardins
ronyó d’acumulació
Anatomia animal
Nom donat als òrgans d’excreció propis d’alguns animals, en els quals els residus o les substàncies sobrants, en lloc de filtrar-se dels líquids interns i sortir a l’exterior, s’acumulen en alguns llocs caducs o bé buits del cos de l’animal.
Així succeeix en alguns insectes, en els quals els residus s’acumulen a les escates, com en els lepidòpters, o en l’anomenat cos gras, i en els peixos a les escates