Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cairell
Militar
Arma llancívola, de fusta endurida al foc, més curta que la sageta, emprada a l’edat mitjana.
La part ofensiva era massissa, de forma piramidal o cúbica, muntada de manera que acabés en una punta en la qual convergien les arestes Les ferides que feia eren anomenades cairellades
cairell
Roca, pedra, cantelluda, de caires vius.
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
fajol bord
Fajol bord
AnRo0002 (cc0)
Botànica
Agronomia
Planta anual, de la família de les poligonàcies, de tija ajaguda o enfiladissa de 20 a 100 cm, amb fulles sagitades o cordiformes i amb inflorescències de flors blanquinoses.
Creix en camps, horts, herbassars i vores de camins
poligonàcies
Botànica
Família de poligonals n núcula.
És integrada per plantes quasi sempre herbàcies, de fulles simples, enteres, alternes, típicament proveïdes d’una beina d’origen estipular anomenada òcrea de flors poc vistoses, hermafrodites o unisexuals, de gineceu súper, sovint anemòfiles i generalment agrupades i de fruits en núcula Inclou prop de 900 espècies, la majoria pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord Poligonàcies més destacades Antigonon leptopus antígon Fagopyrum esculentum fajol , blat negre Fagopyrum tataricum fajol boig Polygonum alpinum caganiu Polygonum aviculare passacamins , herba de cent nusos,…
ballesta
ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la…