Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
capó
Transports
Part de la carrosseria d’un automòbil, que constitueix la tapa del motor.
capó
Transports
Cap gruixut o cadena, ferm per un extrem al cap de la gata i per l’altre a la cigala de les àncores de cep, que servia per a sostenir-les a l’amura del vaixell.
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
capó reial
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels tresquiornítids, d’uns 55 cm de llargada, amb el bec llarg i lleugerament corbat cap avall i el plomatge de color negre amb reflexos rogencs i verds.
Viu als aiguamolls i nia en colònies a l’est i al nord d’Europa Als Països Catalans és ocasionalment un ocell de pas
da capo
Música
Locució que indica que l’intèrpret d’una peça musical n’ha de repetir un determinat fragment, des del principi fins al mot fine
.
aria da capo
Música
Tipus d'ària que respon al model de forma ternària amb reexposició (ABA).
La reexposició de la primera part s’indica en la partitura amb l’expressió da capo 'des del principi' És un tipus d’ària molt habitual a les òperes del segle XVIII -com per exemple la número 1 de l’acte segon de l' Olimpiade de GB Pergolesi- que també es troba en les cantates i passions de JS Bach Passió segons Sant Mateu , núm 6
martinet ros
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 45 cm, que és de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques.
S'alimenta, especialment, de peixets, granotes, insectes i larves Habita a la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est europeu, a tot Àfrica i a Madagascar Passa en migració pels Països Catalans
al fine
Música
Locució que, posada en un punt concret de la partitura, prescriu la repetició del fragment de música comprès entre el començament de la peça i el punt marcat com a final (generalment amb el terme fine).
Usat especialment en obres reexpositives com ara l' aria da capo