Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
capbrevació
Història del dret
Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme a costa seva i en escriptura pública.
Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari
causa de capbrevació
Història del dret
Causa iniciada pel senyor directe o pel mitjà, destinada al reconeixement del domini directe, la liquidació de censos endarrerits, el pagament de lluïsmes i d’altres drets dominicals, el compliment de l’obligació d’amortitzar i la justificació dels drets de l’emfiteuta.
Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de capbrevació…
dret de capbrevació
Història del dret
Facultat del senyor directe —i, al territori de Barcelona, del mitjà— d’exigir el reconeixement per part de l’emfiteuta dels drets dominicals, per via judicial (causa de capbrevació) o en escriptura pública (com preveu la legislació vigent al Principat de Catalunya).
capbrevador | capbrevadora
capbrevador
Història del dret
Jutge designat per tal d’acomplir un procés o una causa de capbrevació.
catedral
Vista lateral de la catedral gòtica de Lleó
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Cristianisme
Església principal o mare d’una diòcesi, on radiquen la seu del bisbe i el capítol canonical.
La denominació es generalitzà, juntament amb l’anàloga de seu sedes , sinònim de cathedra , a partir de l’època carolíngia Les catedrals han d’ésser consagrades, a diferència de les altres esglésies, que poden servir simplement beneïdes La dedicació de la catedral, que sol ésser basílica, ha d’ésser celebrada per totes les esglésies de la diòcesi En sentit ampli, comprèn també el conjunt d’edificis entorn de la basílica el baptisteri i, generalment, residències actuals o antigues del bisbe, dels clergues o dels canonges, sovint centrats per un claustre Les antigues catedrals foren…
capbreu
Història del dret
Escriptura pública on consta el reconeixement que fa l’emfiteuta dels drets del seu senyor directe sobre els immobles que el primer té en domini útil, com a resultat d’un procés judicial anomenat causa de capbrevació.
El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen…