Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
capsigrany
capsigrany
© Fototeca.cat
Ornitologia
Moixó insectívor de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada, amb el front i els costats del cap de color negre brillant, i la part superior del cap i la posterior del coll de color rogenc intens característic; el dors, les ales i la cua són de color negrós, amb taques blanques, i les parts inferiors són blanquinoses.
Es troben al centre i al sud d’Europa
bavosa de roca
Bavosa de roca
zanskar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
bavosa
Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
capsot
Persona de poc seny; capsigrany.
asemàntic | asemàntica
Lingüística i sociolingüística
D’entre els elements d’una llengua que poden tenir sentit (morfemes, mots, construccions sintàctiques, etc), dit d’aquell que no en té.
Així, la majoria dels catalans entenen segurament capsigrany com un compost format sobre el mot cap, però no saben atribuir cap sentit a l’element sigrany
tinòcorids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes d’aspecte semblant a les guatlles, amb el bec robust i cònic, les potes curtes, les ales allargades i apuntades, dimensions com les d’un capsigrany i forats nasals amb un vorell carnós.
Es reuneixen en petits grups i corren veloçment pel sòl i s’alimenten de substàncies vegetals i insectes Nidifiquen al sòl Inclou dos gèneres, amb quatre espècies, que habiten a la Patagònia, a les illes Malvines, a la pampa Argentina i a la regió dels Andes, des de Xile fins a l’Equador
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…
peixos
Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…