Resultats de la cerca

L’ús cartesià, en aquest sentit, defineix la matèria com a cosa extensa i l’home com a cosa pensant Generalment, però, hom empra el mot cosa en filosofia moral, en contraposició a les persones, significant que aquestes no poden ésser reduïdes a mitjans

La primera mostra en fou estampada el 1699, i el primer llibre, el 1702 Médailles sur les principaux événements du règne de Louis le Grand Significà la substitució de la tradició calligràfica de l’humanisme d’Aldo Manuzio pel racionalisme cartesià, i fou l’antecedent directe dels tipus de Bodoni i Didot

Tot cercant de superar el dualisme cartesià, l’escola subratllà l’aspecte espiritual del món orgànic, dotant la natura d’esperit ànima del món En són representants destacats N Culverwell 1615-50, R Cumberland 1631-1718 i, sobretot, H More 1614-87, R Cudworth 1617-88 i J Smith 1618-52 Fou contra l’innatisme de l’escola que reaccionà enèrgicament J Locke en el seu Essay del 1690

Hom l’anomena natural quan és espontani i ametòdic, i filosòfic quan és deliberat i metòdic Aquest darrer és qualificat d' escèptic quan es converteix en una actitud definitiva escepticisme que sosté la impossibilitat de la certesa sobre res, i d’específicament metòdic quan és exercit d’una manera provisional i voluntària com a mitjà per a descobrir la veritat El dubte metòdic per antonomàsia, el cartesià, consisteix a prendre com a fals tot allò que pugui ésser objecte del més petit dubte, fins a trobar alguna cosa d’absolutament indubtable

En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar identificant…

Mitjançant el concepte de psicomotricitat hom pretén de superar el dualisme cartesià cos-ànima i expressar la unitat funcional existent entre psiquisme i motricitat L’adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments El desenvolupament psicomotriu depèn de la maduració del sistema nerviós i de l’aprenentatge Són diversos els autors i les escoles psicològiques que fan palesa la importància de l’activitat corporal D’entre ells cal fer esment d’HWallon i de JPiaget, que la consideren fonamental per al…

Hom construeix el conjunt ℂ dels nombres complexos afegint al conjunt dels nombres reals un nombre nou, no real, que hom representa per una i , i que és definit formalment per la propietat que el seu quadrat és -1 Hom estén a aquest conjunt ℂ les operacions d’addició i de multiplicació amb totes les propietats que tenen entre nombres reals Cada nombre complex pot ésser escrit en forma de polinomi de primer grau en i , a + bi , i pot ésser representat geomètricament en el pla prenent a i b com a coordenades en un sistema cartesià ortogonal pla d'Argand-Gauss Aquesta…

Bé que l’ontologisme sorgeix al s XIX com a reacció a l’idealisme i en oposició al psicologisme de tipus cartesià, no és just d’identificar-lo amb el realisme ni és sovint aliè a una certa tendència psicologista això darrer, per exemple, és el que critica VGioberti en l’actitud d’ARosmini-Serbati relativa al coneixement de Déu per l’home La primacia de l’ontològic sobre el gnoseològic i epistemològic pot certament trobar en Plató, sant Agustí, sant Anselm i altres uns destacats antecessors tanmateix, pròpiament hom pot parlar d’ontologisme només en relació amb NMalebranche i…

Fonamentalment reduccionista, el monisme pot ésser dividit en dos tipus el místic i el panteista Representant típic del primer és Plotí, el concepte de l’U del qual és el principi que dóna lloc a l’oposició de subjecte i objecte mitjançant el procés d’emanacions Quant al segon tipus, n'és representant Spinoza, que resol el dualisme cartesià cos-ànima, així com els dualismes d’esperit pensament i matèria extensió i de Déu i món Parmènides, entre els antics, i Schelling, en la modernitat, poden també ésser adjuntats al monisme, però només molt impròpiament poden ésser-ho els filòsofs grecs que…