Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
caserna
Militar
Edifici on s’allotja la tropa en una guarnició permanent.
Al s XVIII, a França, Vauban ideà unes normes per a construir-ne, però fou Bernat Forest de Belidor, enginyer militar d’origen català, el qui projectà el model clàssic de caserna quatre cossos d’edifici al voltant d’un pati central per a exercicis militars A Anglaterra, per raó de la forta mortaldat de l’exèrcit, hom projectà un nou tipus de casernes anomenades block system , i distribuí les dependències en pavellons, bo i limitant el nombre de places dels dormitoris i prenent mesures higiéniques i sanitàries Als Països Catalans, la caserna aparegué al s XVIII amb la…
comandància
Militar
Edifici, caserna o departament on hi ha les oficines del comandant.
imaginària
Militar
Vigilància nocturna que exerceix un soldat dins el dormitori d’una caserna.
quadra
Sala gran d’una caserna, un hospital, etc, on dormen moltes persones.
cohort
Història
Unitat de l’exèrcit romà.
Originàriament fou una divisió de socii , i des del s III aC, una divisió d’infanteria de 600 homes, o sia la desena part d’una legió La cohort pretoriana cohors praetoria era a l’època romana la guàrdia personal d’un general Amb l’Imperi passaren al servei personal de l’emperador Sota el regnat de Tiberi, el 23 dC, foren concentrades en una caserna prop de Roma, comandades pel prefecte del pretori Foren dissoltes en temps de Constantí el Gran Els caps pretorians sovint feren un paper important en la política romana imperial
sergent | sergenta
Militar
A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot, tanc, peça d’artilleria, etc.
D’origen molt antic, figurava en les companyies de l’edat moderna com a oficial de menys poder, encarregat directament de la tropa Més tard fou considerat com a classe de tropa, clarament diferenciat dels oficials Darrerament, hom ha tendit a professionalitzar aquest grau En els moviments polítics del s XIX, sovint, els sergents prengueren part a favor dels progressistes i protagonitzaven pronunciaments, com és ara el motí de La Granja 1836 o la revolta de la caserna de San Gil 1866 La Segona República els conferí determinats drets, integrant-los en el nou cos de sotsoficials
sala de banderes
Militar
Cambra de la caserna on són guardades les banderes o els estendards del cos.
És el lloc de reunió dels oficials i on ells compleixen certs arrests que els són impostos