Resultats de la cerca

Hom el pot considerar com una zona esfèrica d’una sola base un dels dos plans és tangent a l’esfera

No anterior al s XIV, cobria l’antiga tonsura Insòlita la camaura, el papa el porta de color blanc, els cardenals vermell, els bisbes i alguns eclesiàstics que en tenen privilegi, morat, i negre els altres clergues

Hi ha diferents tipus d’assaigs de duresa els més utilitzats la valoren com la resistència que oposa el material a ésser penetrat per un cos de forma i característiques mecàniques determinades El mètode d’assaig de Brinell consisteix a comprimir una esfera d’acer contra una superfície plana del material del qual hom vol determinar la duresa és produïda, així, en el material, una deformació permanent en forma de casquet esfèric la duresa és expressada en graus Brinell HB, i és avaluada mitjançant el quocient entre la força o càrrega aplicada en quilograms-força i la superfície del…

D’acer d’una gran duresa i en forma aproximadament de punxó gruixut, un dels seus extrems és proveït d’una concavitat —generalment en forma de casquet esfèric— que afaiçona la cabota del rebló quan és colpejada per l’altre extrem amb un martell manual, hidràulic o pneumàtic o bé és empesa per una premsa, mentre que l’altre cap del rebló aguanta l’impacte, encabit dins l’allotjament d’una altra boterola contraboterola oposada

Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…

S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…