Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
castlà
Història
A l’edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d’un castell i d’una porció de béns annexos o castellania, en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats, a voltes de manera vitalícia, però generalment temporal o accidental.
No podia posar sotscastlà sense el consentiment del seu senyor Des del s XIV els castlans començaren a ésser substituïts pels batlles, alcaids i capitans de castell
castellà | castellana
Història
A l’edat mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d’un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor en els llocs baronials, o del sobirà en els reials, amb obligació de defensar-lo.
Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor Com els castlans castlà, des del s XIV fou substituït gradualment per altres persones de més fàcil remoció, com els alcaids, batlles i capitans de castell El castellà del castell d’Amposta, de l’orde de l’Hospital, mantingué aquest títol després d’esdevenir, vers el 1157, el cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó
escarceller | escarcellera
Història
Persona que tenia al seu càrrec i a la seva cura una presó i els presos.
No era un funcionari especialitzat i la seva missió era generalment a càrrec de soldats, saigs o gent llogada designada per l’autoritat judicial o governativa, de què depenien els presos, tant en l’organització general de la corona com en territoris de règim senyorial Quan la presó era en un castell o fortalesa, l’escarceller es trobava sota la dependència de l’alcaid, castlà o capità del castell A partir de l’any 1834 l’escarceller esdevingué, a l’Estat espanyol, un funcionari especial
vicari
Història
A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella s IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del s XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns
torre de l’homenatge
Torre de l'homenatge del castell de Montsoriu
JoMV
Construcció i obres públiques
Militar
La torre més alta d’un castell, on el castlà, castellà o alcaid jurava de defensar i guardar per al seu senyor la fortalesa.
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció,…
castell
Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…