Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
esquama
Botànica
Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
Generalment, les esquames són catafilles, hipsofilles o tricomes
catafil·le
Botànica
Fulla esquamiforme situada per damunt dels cotiledons i per sota dels nomofil·les o fulles en sentit restrictiu.
Els catafilles recobreixen els borrons i formen els bulbs en aquest darrer cas van carregats amb materials de reserva
pinàcies
Pi blanc
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del…
nomofil·le
Botànica
Fulla normal, situada en la successió foliar entre els catafil·les i els hipsofil·les.
Ordinàriament, els nomofilles són laminars, verds i de consistència herbàcia, i acompleixen la major part de la funció fotosintètica de la planta
túnica
Botànica
Cadascun dels catafil·les carnosos que componen certs bulbs, com és ara la ceba.
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
gemma
Botànica
Òrgan que origina una tija, una branca o una flor i que sol ésser protegit per catafil·les.
La gemma és axillar quan es dóna a l’axilla d’una fulla i origina una branca, terminal quan és constituïda per l’àpex vegetatiu i per les fulles joves que l’embolcallen, floral o florífera si origina una flor, i adventícia quan no és ni a l’axilla de les fulles ni a l’àpex La gemma que passa l’hivern sense desenvolupar-se és hivernant
profil·le
Botànica
Nom donat a la primera o a les dues primeres fulles d’un brot lateral, les quals són catafil·les o hipsofil·les.
bulbil
Anatomia vegetal
Qualsevol gemma no subterrània amb la part axial i els catafil·les engruixits i rics en substància de reserva, transformada en òrgan de multiplicació vegetativa.
borró
Anatomia vegetal
Gemma ovoidal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades (catafil·les) estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat a originar un brot o una flor.