Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
poema
Literatura
Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d’extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos.
Segons la matèria, hom distingeix poemes èpics, heroics o mítics, com els poemes d’Homer o l' Eneida de Virgili poesia èpica poemes històrics, com la Farsàlia de Luca poemes cavallerescs, com l' Orlando Furioso de l’Ariosto poemes didascàlics, com les Geòrgiques de Virgili, etc
batalla a ultrança
Història
En els costums cavallerescs, combat a mort entre dos adversaris.
Era precedit pel lliurament de cartells o lletres de batalla lletra de batalla, celebrat en camp neutral i presidit per un jutge imparcial, que solia ésser un rei o un gran senyor El combat —propi només de cavallers— era regulat per normes precises, recollides en tractats, com el Sumari de batalla a ultrança s XV de Pere Joan Ferrer El combat era públic i esdevingué un espectacle popular
oficial
Militar
En certs ordes cavallerescs, titular que té un grau superior al de simple cavaller.
asturià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a Astúries, a la part occidental de Cantàbria, al nord de Lleó i en algunes localitats del districte de Bragança (Portugal).
Popularment, i a vegades despectivament, aquesta llengua, especialment l’asturià central, és coneguda amb el nom de bable Hom distingeix en l’asturià tres zones més o menys diferenciades l' asturià occidental , l' asturià central i l' asturià oriental , limitades aproximadament a l’interior pel Nalón i pel Sella i que corresponen a les tres grans divisions del lleonès manteniment dels diftongs decreixents, conservació de la f-, a l’oest conservació de la f-, formació dels plurals en -es, al centre l’asturià central, el més característic dels dialectes asturians, comprèn la major…
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
nom
Lingüística i sociolingüística
Dret civil
Mot amb què una persona és coneguda o designada.
El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…