Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cel·luloide
Química
Producte termoplàstic, el més antic conegut (1865), preparat per dispersió homogènia del nitrat de cel·lulosa (mullat amb alcohol etílic) amb un 10-30% de càmfora, fins a obtenir una massa compacta i de molt cos, a la qual hom afegeix usualment colorants o pigments i estabilitzants.
El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals
bobina
Cinematografia
Rotlle de pel·lícula cargolat a un aparell compost per un cilindre central i dos discs laterals.
Si el celluloide que ha de transportar és verge, les peces laterals no poden tenir cap obertura
empalmadora
Cinematografia
Aparell emprat per a enganxar fragments de pel·lícules entre ells.
Efectua les operacions de rascar el celluloide i encolar i premsar els extrems que hom vol empalmar
projecció digital
Cinematografia
Sistema de projecció cinematogràfica que fa servir la tecnologia digital.
La projecció digital de cinema prescindeix del suport analògic que significaven les bobines de celluloide, i el substitueix per un disc dur amb la pellícula encriptada que es connecta a l’ordinador que controla el projector Aquest sistema de projecció no sotmet les pellícules al desgast físic —pols, erosió, desenfocaments— que sí que patien en la projecció analògica
nitrocel·lulosa
Militar
Química
Èster nítric de la cel·lulosa, obtingut per l’acció de l’àcid nítric, sol o mesclat amb àcid sulfúric, sobre fibres de cel·lulosa, especialment cotó, fibra de fusta o pasta de paper.
Segons el grau de nitració de la cellulosa hom obté cotó pólvora més d’un 12% de nitrogen o piroxilina entre un 10,8% i un 12% La nitrocellulosa és un explosiu d’alta velocitat de combustió, la qual pot ésser moderada per gelificació amb èter i alcohol, i és la base de les pólvores sense fum i dels propergols sòlids emprats per a la propulsió de coets Les nitrocelluloses poc nitrades són emprades en la fabricació del celluloide, de vernissos i de fibres tèxtils sintètiques La nitrocellulosa fou descoberta per CFSchönbein 1845
càmfora

Càmfora
©
Farmàcia
Química
Cetona terpènica existent en les seves dues formes òpticament actives i com a racèmic.
És obtinguda per destillació amb arrossegament de vapor de la fusta del camforer hom assoleix, així, la forma dextrogira Té el punt de fusió a 179,75ºC i el d’ebullició a 204ºC Les zones productores de càmfora més importants són el Japó, Taiwan i algunes comarques de la Xina central La forma sintètica racèmica és obtinguda a partir del pinè Els seus cristalls fan una olor penetrant característica És soluble en els dissolvents orgànics i en els àcids minerals És emprada com a plastificant de la cellulosa hom n'usa els èters i èsters en la fabricació de plàstics, sobretot celluloide, laques i…
èster
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
, és a dir, per la unió del grup acil amb un grup alcoxi.
En el cas d’èsters d’àcids inorgànics nítric, sulfúric, fosfòric, el grup alquil va lligat al residu d’àcid mineral -NO 2 , -SO 3 H, -PO 3 H 2 D’acord amb les normes de la IUPAC, els èsters són designats expressant primerament la part que prové de l’àcid carboxílic per un substantiu format afegint el sufix -oat precedit d’una n etimològica el nom de l’hidrocarbur del mateix nombre d’àtoms de carboni que l’àcid, i després el nom del radical de la part catiònica, com ara hexanoat d’etil Quan hom utilitza els noms trivials corrents dels adjectius característics dels àcids, com fòrmic, acètic,…
bobina
Conjunt d’espires de fil (de cosir, elèctric), de corda, de cinta (tela, paper, cel·luloide), etc, generalment disposades al voltant d’un rodet o un cilindre adoptant diverses formes, comunament cilíndriques o troncocòniques.
tennis de taula

Equipament de tennis taula : taula, pales i pilota
© Fototeca.cat
Esport
Modificació del tennis jugada amb pales primes i una pilota de cel·luloide de 40 mm de diàmetre i 2,7 g de pes sobre una taula rectangular d’1,525 m d’ample, 2,74 m de llarg i 76 cm d’alçada.
Normes i reglament La taula és dividida en dues meitats per una xarxa transversal de 15,25 cm d’alçada fixada a dos pals de la mateixa mida situats a 15,25 cm per fora la línia lateral de joc Les partides de tennis de taula es juguen a vint-i-un punts sempre que el primer que hi arriba guanyi com a mínim per dos punts cada cinc punts canvia el torn del servei Joc relativament modern ~1880, els britànics i els nord-americans se'n discuteixen la invenció També és anomenat ping-pong Els Països Catalans foren pioners en la introducció del tennis de taula a l’Estat espanyol A la dècada del 1920 ja…
plàstic

Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…