Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Liberalia
Religions de Grècia i Roma
Festivitats celebrades a l’antiga Roma en honor del déu Liber (Bacus).
Instituïdes pel dictador Postumi el 496 aC, les Liberalia tenien lloc cada any el 17 de març, i en llur transcurs els joves vestien la toga viril
ordenament
Dret
Col·lecció de disposicions reials donades pels reis de Castella i Lleó a la baixa edat mitjana quan legislaven d’acord amb les corts.
La més important és l' Ordenamiento de Alcalá , aprovat el 1348 a les corts celebrades a Alcalá de Henares
kermesse
Antropologia
Folklore
Festa popular que se celebra a l’aire lliure, amb balls, rifes i altres diversions, generalment amb finalitats benèfiques.
Als Països Baixos i a Flandes, les kermesses són festes parroquials i fires anyals, molt celebrades També tenen tradició a l’Europa Central i al nord de França
assemblea dels notables
Història
A França, a l’Antic Règim, assemblea formada pels membres més representatius de cadascun dels tres estats que era convocada pel rei en els moments de crisi amb caràcter consultiu.
Les més importants foren celebrades poc abans de la Revolució Francesa el 1787 per discutir la reforma fiscal de Calonne i el 1788 per regular la composició dels estats generals
sala
Arquitectura
Peça espaiosa on són celebrades les audiències d’una autoritat, d’un tribunal, etc.
eleusini | -ínia
Dit de les festes celebrades a Eleusis en honor de Demèter (misteris d'Eleusis).
juny
Cronologia
Sisè mes de l’any segons el còmput gregorià i el quart del primitiu calendari romà.
Té trenta dies Possiblement es relaciona, etimològicament, amb Juno, la deessa muller de Júpiter En aquest mes té lloc el començament del solstici d’estiu, amb les festivitats, celebrades des de temps molt antic, que l’acompanyaven i que als Països Catalans s’han traduït en les fogueres de la vigília de Sant Joan foguera
trentenari
Cristianisme
Sèrie de misses (missa gregoriana), celebrades durant trenta dies seguits, en sufragi d’un difunt.
festes pítiques
Història
A la Grècia antiga, una de les quatre festes nacionals.
Celebrades en honor d’Apollo Piti que les instituí després d’occir Pitó, aquestes festes, anomenades simplement Pítiques , probablement commemoraven la victòria de l’amfictionia en la primera guerra sacra, vers el 590 aC Tenien lloc cada quatre anys durant el tercer any de l’olimpíada als peus del Parnàs, al teatre o a l’estadi de Delfos i, originàriament, constaven d’una competició musical Més tard hi foren afegides competicions gimnàstiques i altres jocs La part més important, però, la constituí sempre l’execució del nómos pític nómos, que representava, musicalment i amb…
sega
Agronomia
Etnografia
Època de la sega.
En les societats agràries les acaballes de la sega acaballes eren celebrades amb diversos ritus d’acció de gràcies i de fertilitat El camp era considerat com un ésser viu al qual amb les collites dels fruits hom llevava la vida Sacrificis d’animals boc, ofrenes i ritus diversos, li tornaven la vida i n'asseguraven la collita següent Molts símbols de substitució apunten cap a un sacrifici humà originari Hom reservava sovint part de l’ofrena per barrejar-la amb la llavor La sega de l’última garba revestia una solemnitat especial era considerada l’esperit del gra, la mare Era…