Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
ceptre
Govern monàrquic; monarquia.
ceptre
Història
Vareta, generalment d’or, simbòlica de l’autoritat i dignitat reial o imperial.
Als Països Catalans és documentat des del s XIII figura en els segells reials des de Pere I de Catalunya-Aragó consistia en un bastonet de fusta, recobert d’or, capçat per una flor de lis bastó
timbre d’Aragó
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or, que l’any 1394 manà el rei Joan I de Catalunya-Aragó que s’encunyés a la seca de Perpinyà, i per això coneguda als documents catalans amb el nom de timbre de Perpinyà.
Tenia un pes de 3,52 g, portava a l’anvers la figura del rei completa, amb el ceptre a la dreta i el món de l’imperi a l’esquerra, vestit de llarg i al revers, un escut format per les armes reials sobremuntades amb la cimera que representa el drac alat
investidura
Història
En el règim feudal, acte pel qual un senyor lliurava un feu al seu vassall.
La investidura consistia en el lliurament d’un objecte que simbolitzava la potestat senyorial ceptre, anell, vara o d’objectes provinents del feu ram de flors, un grapat de terra, bàcul, i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l’homenatge L’intent, als ss XI i XII, dels senyors feudals, reis i emperadors de monopolitzar, juntament amb la investidura, la collocació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l’anomenada lluita de les Investidures
ceptrat | ceptrada
Heràldica
Dit de la persona o de l’animal, especialment l’àliga, que porta un ceptre.
bastó de comandament
Història
Bastó que serveix de distintiu de dignitat i autoritat.
De molt antic el bastó fou sempre un signe de comandament o un atribut de dignitat, no solament militar, sinó també judicial Homer ja parlava dels bastons militars portats pels capitants Els primitius magistrats de Roma portaven bastonets d’or, de vori o d’alzina, segons llur dignitat El ceptre mateix no és sinó un bastó que indica l’autoritat sobirana Els primers reis francesos portaven un bastó recobert de làmines d’or, que al s XIV fou substituït per la mà de la justícia En forma curta el bastó és distintiu, en diferents països, dels més elevats graus militars mariscals,…
pacífic
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or, de curs general, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó, l’any 1465, a fi de fer cara a les despeses de la guerra contra Joan II.
Contenia 2, 94 g d’or, tenia talla de 68 peces per marc, llei de 20 quirats i li fou assignat un valor de 18 sous La moneda, creada en la línia del cruzado portuguès, fou acceptada però en el mercat a un curs de 20 sous, equiparable al del ducat venecià, molt ben valorat El rei també baté migs pacífics i un múltiple de 20 L’èxit de la moneda permeté al sobirà de fondre florins d’or i de reencunyar-los en forma de pacífics A l’anvers, la moneda porta la imatge del rei, vist de cara, amb corona i ceptre dintre un camp limitat per orla multilobulada i la llegenda “Petrus Quartus Dei…
audiència reial
Història
Història del dret
Tribunal del rei.
Als Països Catalans, hom reconeix les seves arrels en l’actuació personal del sobirà, administrant justícia a la seva cort o palau, de vella tradició A poc a poc, d’acord amb les exigències del temps, anà prenent un to més tècnic presència i actuació de juristes professionals i institucionalitzat Aquesta actuació personal, però, perdurà encara fins ben entrada l’edat mitjana, com ho palesa la disposició de Jaume II 1299 establint per a ell i els seus successors la celebració d’audiència personal cada divendres, i, de no poder ésser, els altres dies de la setmana Cal arribar al decisiu regnat…
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació…