Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
calmes subtropicals
Meteorologia
Cinturons d’alta pressió atmosfèrica, aproximadament entre els 30°-35° de latitud nord i sud, on els vents són predominantment calmats o molt lleugers, i l’atmosfera és calenta i seca.
Són coneguts a l’hemisferi nord i al sud, respectivament, com a calmes de Càncer i calmes de Capricorni Aquests cinturons poden ésser resultat, en part, d’un moviment general de l’aire a la part alta de la troposfera influït per la inflexió de la força de Coriolis, de manera que es produeix una acumulació d’aire en aquestes latituds
imbricació
Geologia
Estructura de blocs de roca solapats i limitats per falles inclinades, que convergeixen en fondària en una falla basal.
És característica en els cinturons d’encavalcament de les serralades, com ara els Pirineus
anticicló subtropical
Meteorologia
Nucli semipermanent d’altes pressions centrat a les latituds subtropicals de cada hemisferi.
En l’esquema de circulació general de l’atmosfera, integren els anomenats cinturons subtropicals d’altes pressions
calcoalcalí | calcoalcalina
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies amb un percentatge de SiO2 entre el 55 i el 61% en pes, i amb un percentatge de Na2O + K2O que supera el de CaO.
El grup de les roques calcoalcalines inclou un ampli espectre de composicions, des de basalts màfics, andesites intermèdies, fins a dacites i riolites fèlsiques sèrie calcoalcalina La majoria de les roques de la sèrie calcoalcalina contenen poca sílice lliure quars, i en són minerals característics els feldespats, l’hornblenda i l’augita Es donen en contexts geològics d’arc d’illes i cinturons orogènics és a dir, en vores de placa destructives
armament policial i de seguretat
Militar
Conjunt d’armes usades pels cossos policials o de seguretat la capacitat de foc i coacció de les quals és més limitada que la de les armes destinades a l’àmbit militar.
Els principals productes que entren dins d’aquesta categoria són armes de foc o de projecció de gas visors i mires artificis de fum i agents antidisturbis llançadors d’artificis antidisturbis bombes, granades i dispositius explosius, com també els seus llançadors vehicles blindats equipats amb protecció antibalística equips atordidors de llum i acústica pel control de disturbis dispositius limitadors del moviment equips portàtils i cinturons provocadors de descàrregues elèctriques, i vehicles equipats per al control antidisturbis
geomagnetisme

Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre
).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…
magnetosfera
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera de la Terra, situada més amunt dels 1.000 km d’altitud, enllà ja de l’atmosfera, fins on arriba la influència del magnetisme terrestre.
Els seus límits són molt distorts per la pressió dels vents solars electrons i protons emesos pel Sol, de manera que en el costat del Sol la magnetopausa és a uns 6400 km i el camp magnètic és molt intens, i, per contrast, a la banda oposada, la magnetosfera es perd en l’espai i forma una cua magnètica d’uns 6400000 km La magnetosfera és composta pels electrons i protons del vent solar i de la radiació solar captats pel magnetisme terrestre Gràcies als satèllits, des del 1958 hom distingeix dins la magnetosfera dues anelles de radiació forta, dites cinturons de radiació de Van…
judo
Esport
Esport-lluita de mans nues que té com a principi d’aprofitar la força del contrari per a desequilibrar-lo i vèncer-lo amb un esforç mínim.
Les tècniques bàsiques són projeccions dempeus, immobilitzacions a terra, estrangulacions, luxacions i claus de braç És practicat en una sala dojo damunt d’un sòl més o menys tou tatami el lluitador vesteix un uniforme blanc quimono , de pantalons i jaqueta, que en facilita els moviments La jaqueta va lligada per un cinturó d’un color determinat, segons el grau de coneixements del judoka El judo actual fou creat oficialment l’any 1882, per Jigoro Kano, amb la fundació del seu club, el Kodokan, a Tòquio S'inspirà en una lluita de l’època feudal el jujutsu, que podia fins i tot causar la…
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene,…
ofiolita
Mineralogia i petrografia
Seqüència de roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques (peridotites, gabres, basalts) molt deformades i metamorfitzades que es troben als cinturons orogènics.
Actualment els complexos ofiolítics s’interpreten com a fragments d’escorça oceànica i del mantell superior emplaçats tectònicament als marges continentals