Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
amebiasi
Patologia humana
Malaltia provocada per diverses espècies d’ameba ( Entamoeba histolytica,
etc), que, en ubicar-se als budells, poden provocar una síndrome disentèrica o una veritable disenteria (aguda o crònica).
L’amebiasi pot afectar, també, d’altres vísceres fetge, pulmó, ronyons, cervell, etc aleshores ocasiona abscessos amèbics Els cists de les esmentades amebes són disseminats mitjançant aigües o aliments contaminats, o a través dels “portadors” persones que, sense sofrir els efectes de la malaltia, són capaços de transmetre-la
giàrdia
Biologia
Gènere de protozous flagel·lats, el més conegut dels quals és la Giardia lamblia, que segons les condicions es troba en estat de trofozoït o de cist.
Els primers són fàcilment identificables flagellats piriformes, simètrics amb la part anterior més ampla, de 6 a 10 μm d’amplada per uns 20 de llarg, amb 8 flagels que li donen mobilitat Els cists són ovalats i són proveïts d’una membrana molt refringent S'adhereix a la mucosa intestinal de l’home i del porc per mitjà d’uns òrgans suctors, i la seva infecció és, llevat de casos greus, asimptomàtica lambliasi
crisomonadals
Botànica
Ordre de crisofícies unicel·lulars amb un flagel o dos (més rarament tres o quatre) generalment desiguals i en part barbulats.
N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures
abiosi
Biologia
Suspensió aparent de la vida per reducció de l’activitat metabòlica.
Sol comportar una deshidratació més o menys intensa dels organismes i l’aparició de cobertes aïlladores Generalment, és una forma de resistència davant un medi advers Protozous i bacteris presenten les formes d’abiosi més conspícues cists i endòspores , respectivament Rotífers, tardígrads i alguns crustacis, nemàtodes, briozous i esponges d’aigua dolça presenten semblantment formes abiòtiques com a tals també cal considerar les espores perdurants, les llavors de les plantes superiors, els esclerocis dels fongs i algunes altres formes de resistència animal i vegetal
triquina
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus de dimensions molt petites (uns 4 mm de longitud la femella i uns 2 mm el mascle), paràsit de l’home (triquinari) i de molts animals (com ara porcs, gossos, gats, llops, rates, etc).
L’home s’infesta generalment en menjar carn de porc que té encistades en els músculs les larves de la triquina La triquina és, en estat adult, al budell del porc, i els embrions, en néixer, travessen la paret del budell i s’escampen per l’organisme i es deturen sobretot al diafragma i als músculs intercostals i dels ulls, on s’encisten i passen a l’estat larvari En ésser menjada per l’home la carn amb les larves encistades, aquestes s’alliberen dels cists en arribar al duodè i es traslladen a la mucosa de l’intestí prim, on assoleixen la maduresa sexual al cap d’una setmana…
citofagàcies
Biologia
Família de mixobacterials
integrada per bacteris bacil·liformes més o menys punxeguts, que no produeixen cossos fructífers ni cists.
Són organismes especialitzats en la descomposició de polisacàrids complexos, com la cellulosa o la quitina Viuen característicament en el sòl, però també hi ha algunes espècies aquàtiques
poliangiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, amb cèllules llargues i primes, sovint fusiformes, que produeixen cists i cossos fructífers.
criptobiosi
Ecologia
Estat de latència total en el qual la forma biològica lliure (endospora, cists) no té metabolisme detectable, encara que manté durant molts anys la seva capacitat potencial per a germinar i desenvolupar cèl·lules actives.
arcangiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, de cèl·lules perdurables, diferents dels cists típics, i cossos fructífers, irregularment inflats o corbats, que viuen en la matèria orgànica, al mugró de diversos mamífers i sobre els líquens.
Comprèn només dos gèneres Archangium i Stelangium