Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
òrgan administratiu
Dret administratiu
Unitat administrativa integrada per una esfera d’atribucions i competències i una sèrie de mitjans materials, que són exercits i utilitzats per una o més persones adscrites a la indicada unitat.
A Catalunya, els òrgans administratius es classifiquen en centrals i territorials segons l’abast de la competència que tenen atribuïda a tot Catalunya o a un àmbit territorial concret, respectivament D’altra banda, segons el tipus de funcions que han de desenvolupar, es classifiquen també en consultius i actius i poden tenir caràcter collegiat
nanopartícula
Física
Partícula formada per àtoms o molècules que té com a mínim una de les dimensions compresa entre 1 i 100 nanòmetres, la qual presenta propietats fisicoquímiques particulars.
Les nanopartícules es classifiquen, segons l'origen, en nanopartícules de disseny, nanopartícules incidentals i nanopartícules naturals
emoticona
Electrònica i informàtica
Icona que es fa servir en els serveis de correu electrònic i missatgeria per internet i en les xarxes socials per a expressar emocions i sensacions.
Les emoticones es classifiquen en emoticones textuals i emoticones gràfiques , segons si es componen amb caràcters o tenen format d'imatge, respectivament
punt d’articulació
Lingüística i sociolingüística
Zona o indret on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre, actiu o passiu, per tal de realitzar una emissió fonemàtica.
Segons el punt d’articulació fonètica, els fonemes de moltes llengües es classifiquen en bilabials, labiodentals, dentals, velars i altres d’acord amb distincions articulatòries pertinents més precises
tríada
Música
Acord de tres notes que té com a elements constitutius la fonamental, la 3a i la 5a.
Per la seva morfologia es classifiquen en perfectes, augmentats o disminuïts en funció de si la 5a és, respectivament, justa, augmentada o disminuïda i en perfectes majors i perfectes menors o simplement majors o menors en funció de la seva 3a
abric
Militar
Obra de fortificació que serveix per a protegir el personal militar i el material contra els efectes de la intempèrie i de l’acció de l’enemic.
Segons el tipus de protecció que ofereixen es classifiquen en lleugers, reforçats a prova de projectils de determinat calibre antiaeris, semisoterrats, soterrats, contra gasos Els abrics que no permeten l’acció exterior del personal protegit s’anomenen passius , i quan la permeten actius
perill alimentari
Medicina
Alimentació
Agent biològic, físic o químic que pot causar un efecte perjudicial per a la salut si és present en un aliment.
Pot comportar un risc alimentari segons la probabilitat que pugui causar efectes adversos sobre la salut de les persones i segons la gravetat d’aquests efectes Els perills alimentaris es classifiquen, segons la seva naturalesa, en perills biològics, perills físics i perills químics
categoria
Esport general
Cadascuna de les distribucions per sexe, pes, edat o dedicació dels esportistes establertes per les federacions internacionals.
Les categories es classifiquen segons el sexe, en masculines i femenines segons l’edat, en prebenjamines, benjamines, alevines, infantils, cadets, juvenils, júniors, sèniors i veteranes segons el pes, de manera específica per a cada esport, i, segons el grau de dedicació, en amateurs i professionals
regata
Altres esports nàutics
En esports nàutics, cursa per a embarcacions.
En vela, les regates es classifiquen, segons la distància de terra, en regates costaneres i regates d’altura, i, a més, també són regates les d’entrenament i les olímpiques En rem, són regates la confrontació, el descens, la regata contrarellotge i la regata en línia
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí