Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cleda
Història
Militar
Obra de fortificació que devia consistir en un tancat de fustes i rama, destinat a protegir persones i ginys de guerra dels trets dels enemics, especialment dels assetjats.
cleda
Tanca de fusta mòbil feta amb llistons o bastons que hom col·loca en el portal d’un corral o d’una pleta.
cleda
Ramaderia
Clos fet amb llistons, canyes, etc, per a tancar-hi bestiar, aviram i d’altres animals domèstics.
barda
Cleda per a tancar-hi el bestiar, feta de barres de fusta entrecreuades formant barrera.
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte > llet,…
paradís
Religió
Jardí mític de felicitat del començ i de la fi dels temps.
Mot de l’antic irànic avèstic pairi-daēza , que significa ‘parc barrat’, ‘cleda’ del qual deriven pardīsu antic babilònic, pardes hebreu i parádeisos grec, que, segons Xenofont, designa el jardí dels reis perses A través de la versió de la Bíblia dels Setanta, aquest mot adquirí una significació religiosa En un sentit ampli, el paradís designa l’habitatge dels déus i també la situació de felicitat, caracteritzada sobretot per la pau i la tranquillitat del començament i de la fi dels temps Les representacions i els continguts del paradís són molt diferenciats en els diversos…