Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
clientelisme
Política
Pràctica política o social basada en l’afavoriment de determinades persones, grups, etc, amb protecció econòmica i social o privilegis, com a compensació al suport polític o electoral.
tria pública
Economia
Teoria econòmica que, a través de l’anàlisi dels conceptes de racionalitat i coherència que haurien d’informar les decisions públiques, sosté que no és vàlid el supòsit que aquestes obeeixen a l’interès general.
Argumenta que hi predominen l’egoisme, el clientelisme i altres criteris antieconòmics La teoria revisa tots els àmbits polítics i administratius vot, partits, burocràcia, justícia, etc i formula propostes normatives Sorgida als Estats Units, a la darreria dels cinquanta, té per autors JM Buchanan, G Tullock, A Bernard i altres
faccionalisme
Antropologia
Forma d’organització política de caràcter informal constituïda al marge de l’activitat política institucional.
Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant
historiografia
Historiografia
Estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història i les seves fonts.
La historiografia dels Països Catalans Els precedents de la historiografia catalana Precedents de la historiografia catalana poden ésser considerats diversos texts, en bona part de caràcter religiós, vinculats generalment a seus episcopals i altres centres eclesiàstics les Actes del martiri de Fructuós, Auguri i Eulogi a Tarragona el 258, passions dels màrtirs catalans segles IV-VIII, himnes, texts epigràfics, algunes cròniques visigòtiques, epitafis i elogis als comtes, la Crònica dels reis de França 939, del bisbe de Girona Gotmar, o vides de sants —com la de Pere Ursèol fi del segle XI i…