Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
cinet | cineta
Etnologia
Individu d’un poble antic, establert, cap a la meitat del primer mil·lenni aC, al SW de la península Ibèrica, per terres de l’Algarve i de l’Alentejo.
Segons Heròdot els cinets eren els pobladors més occidentals d’Europa Hom en desconeix l’ètnia, però sembla que eren d’arrel indígena Les fonts tardanes els anomenen conis donaren nom a les ciutats de Conimbriga Coïmbra i Conistorgis
art portuguès
Art
Art desenvolupat a Portugal.
Resten vestigis neolítics, de l’edat del bronze i d’època ibèrica art ibèric Són nombroses les construccions romanes conservades restes de vies, ponts Chaves, aqüeductes Alcabideque, Coïmbra, termes S|o Pedro do Sul, temples el de Diana a Évora, i també escultures, sarcòfags i mosaics D’època preromànica es destaquen l’església visigòtica de S|o Frutuoso s VII a Braga, i la mossàrab de Larousa Són romàniques les catedrals de Coïmbra, l’exterior de la qual té més aspecte de castell que d’església, Braga i Évora La de Lisboa fou reformada al s XIV i la de Porto als s…
ciutat universitària
Urbanisme
Tipus de ciutat de funció essencialment universitària.
El cas més clar són les ciutats en què aquesta funció predomina sobre tota altra Uppsala, Coïmbra, Göttingen, Cambridge, Aarhus, Lovaina, Princeton, Akademgorodok Els edificis universitaris representen els conjunts més grandiosos, i els serveis ciutadans són en funció dels estudiants que hi resideixen El terme ha estat aplicat també actualment al conjunt d’edificis universitaris d’una ciutat i que formen una petita ciutat especialitzada dins l’àrea urbana Blindern, a Oslo Orsay, a París Fann, a Dakar Berkeley, a San Francisco
fado
Música
Gènere de cançó popular portuguesa d’àmbit urbà.
Els seus textos solen ser estròfics -habitualment amb estrofes de vuit compassos dividits en dues parts simètriques-, i les melodies, de caràcter melancòlic, són en mode menor D’origen incert, assolí una gran popularitat al segle XIX, especialment als cafès i tavernes de Lisboa Hi ha dues menes de fado el que prové dels barris lisboetes, d’aire sensual i personal, i el de Coïmbra, propi d’ambients estudiantils i de sonoritat més greu Normalment vestits de negre, els cantants de fado solen acompanyar la seva veu amb una formació de dues guitarres portugueses, una de dotze cordes…
duc
Història
Títol nobiliari que en l’escala jeràrquica és normalment per damunt del de marquès i per sota del de príncep (excepte a Itàlia i a Alemanya, on generalment és més un duc que un príncep).
A Anglaterra el primer títol de duc Cornualla fou concedit el 1333, o 1337, a Portugal el 1415 Coïmbra, a Escòcia el 1398 Rothesay, a Castella el 1371 Molina i Sòria, suprimit aviat i el 1423 Arjona i a Aragó el 1483 Híxar Als Països Catalans, fou concedit, molt escaridament, a partir del segle XIV, a membres de la família reial duc de Girona el 1351, de Montblanc el 1387, de Gandia el 1399, de Vilafermosa el 1464 i de Sogorb el 1476, i àdhuc de Villena el 1420, a Castella i a grans magnats relacionats familiarment amb la casa reial a més del duc d’Híxar, a Aragó, els de Cardona…
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen encara…
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’imperi Romà El…
música de Portugal
Música
Música desenvolupada a Portugal.
Limita al nord i a l’oest amb l’Estat espanyol i al sud i a l’est amb l’oceà Atlàntic Música culta Les notícies musicals més antigues relacionades amb Portugal són del segle VI Aparegueren al poble de Mértola, al sud de Beja, i es refereixen al primer músic eclesiàstic de tota la Península Ibèrica, un tal Andreas De la mateixa regió sembla que procedeix també el manuscrit del qual fou copiat l’antifonari mossàrab de Lleó del segle IX Després de diversos segles de dominació estrangera, les poblacions de les regions occidentals peninsulars constituïren una primera unitat vers el 1128, quan es…
conimbricense
Filosofia
Dit de cadascun dels cursos donats pels professors de filosofia de la Companyia de Jesús a Coïmbra, a partir del 1555, comentant escrits d’Aristòtil.
cançoner
Música
Recull de composicions musicals monòdiques o polifòniques, escrites sobre textos poètics, que s’han conservat reunides manuscrites o bé impreses.
S’empra aquest terme per a designar també les recopilacions miscellànies que apleguen diferents gèneres musicals dels repertoris eclesiàstic i profà Els primers cançoners que es coneixen pertanyen a la lírica trobadoresca del segle XIII, i durant el segle següent feren la seva aparició els primers cançoners polifònics de repertori tant religiós com profà Malgrat que a partir del segle XV hom tendí a reunir la polifonia eclesiàstica en llibres de cor i la polifonia profana en cançoners, al llarg del segle XVI encara hi ha cançoners miscellanis en els quals les misses i els motets en llatí…