Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
coadjutor
Cristianisme
En una parròquia, dit del sacerdot que té el càrrec d’ajudar el rector en les funcions parroquials.
coadjutor | coadjutora
Persona que n’ajuda una altra en certes coses; assistent.
bisbe coadjutor
Cristianisme
Bisbe nomenat per a ajudar-ne un altre, amb una certa jurisdicció i amb dret de successió.
abat coadjutor
Cristianisme
Abat elegit pels monjos en vida del seu antecessor resignat, vell o malalt.
Tenia tota la jurisdicció, però molt sovint hom reservava a l’anterior la representació externa i la preeminència Des del 1966 els abats elegits en aquestes circumstàncies ja no són coadjutors, sinó abats amb plens drets, els quals són perduts per l’antecessor
arquebisbe coadjutor
Dret canònic
Ajudant donat pel papa al titular d’un arquebisbat, generalment amb dret a successió i les facultats del qual són determinades en les lletres apostòliques de nomenament.