Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
bastió
Història
Militar
Obra auxiliar de cobriment en les fortificacions.
Solia ésser disposat davant les cortines de la muralla com a protecció i obstacle
assegurador | asseguradora
Economia
Persona que assumeix el cobriment de riscs de tercers.
En el llenguatge professional sol ésser anomenat assegurador directe, en contraposició amb el reassegurador En general, és una persona jurídica —companyia mercantil o mútua—, bé que també hi ha casos en què ho són persones individuals Lloyd’s En certs països la funció asseguradora és exercida per organismes públics, sigui amb exclusivitat, sigui en concurrència amb d’altres asseguradors en alguns llocs un important sector és nacionalitzat A l’Estat espanyol, juntament amb les societats anònimes privades i les associacions mútues, uns organismes de caràcter públic especialitzats…
fibrociment
Construcció i obres públiques
Química
Material per a la construcció, constituït per una barreja de ciment pòrtland i fibres d’amiant, d’una elevada resistència mecànica, ininflamable i molt resistent a l’acció dels agents atmosfèrics.
Hom l’empra en forma de tubs, de planxes ondulades, de grans recipients, etc, com a material de cobriment, de revestiment, com a aïllant tèrmic, per a dipòsits, en conduccions per a líquids, etc
blanc de zinc
Química
Pigment blanc, compost d’òxid de zinc, molt emprat en pintures, sobretot com a substitutiu del blanc de plom des de la prohibició legal d’aquest en nombrosos països
.
El seu poder cobrent és sactisfactori per a pintures a l’oli i és emprat també per al cobriment d’objectes de cautxú Hom l’empra en totes les tècniques pictòriques grasses, aquoses i seques
deambulatori
Arquitectura
Passadís que encercla el presbiteri d’algunes esglésies pel darrere.
Fou introduït a l’època romànica per donar accés a les capelles de l’absis major i per servir de trànsit a les processons de pelegrins El seu cobriment consistia generalment en la descomposició de l’espai a voltejar en trapezis esfèrics transversals
inventari
Geobotànica
Anotació de les espècies vegetals i de diverses dades d’interès geobotànic d’una estació o un lloc determinat.
Hom sol indicar la situació exacta de la localitat i la seva altitud, la inclinació i l’orientació del terreny, la natura del substrat, l’àrea estudiada, l’alçada i el cobriment de la vegetació i les espècies existents, amb llurs índexs d’abundància i dominància i de sociabilitat
contraposició per oposició d’esmalts
Heràldica
En un escut faixat o palat, amb bordura componada o escacada, oposició dels seus esmalts amb els respectivament continguts de la bordura ( contracomponat
i contraescacat
).
Divisió d’una peça en dues meitats, l’una de metall i l’altra de color contrabanda, contrabarra, contrabarreta, contrabastó, contracinta, contracotissa, contrafaixa, contrallista, contrapal, contravergueta, contraxebró i contraxebronat , amb cobriment d’un camper, d’una peça o d’una figura amb alguna de les contraposicions del grup anterior contrabandat, contrabarrat, contracintat, contracotissat, contrafaixat, contrallistat, contrapalat, contraverguetat i contraxebronat , amb divisió, per la meitat, dels escuts abraçat, calçat i capat, bo i alternant-ne els compartiments…
tector | tectriu
Botànica
Dit de les fulles i altres òrgans que tenen una funció protectora o de cobriment.
enquadernació
Capítol dels Drets dels draps de Catalunya , manuscrit del s XV, amb enquadernació catalana de l’època, d’estil mudèjar
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Conjunt d’operacions necessàries per a unir les pàgines d’un llibre i protegir-les amb l’aplicació d’unes tapes.
Actualment, tots els processos que integren l’enquadernació estan mecanitzats enquadernació mecànica i, en molts casos, gairebé totalment automatitzats La primera de les operacions que hom duu a terme amb els fulls ja impresos consisteix a plegar-los a la mida desitjada en quaderns de 4, 6, 8, 12, 16 o 32 pàgines En l'alçada, hom procedeix a agrupar per ordre els diferents quaderns que formen un volum per mitjà de les signatures signatura Posteriorment, els fulls es cusen i hom fixa les guardes guarda a les pàgines primera i darrera El bloc així obtingut es talla pels tres costats lliures…