Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
col·lisió
Física
Al nivell nuclear, interacció entre partícules (o entre una partícula i un nucli), considerades com a esferes materials.
Té com a conseqüència un bescanvi d’energia cinètica entre les partícules incidents collisió elàstica o difusió, l’emissió diferida d’energia collisió inelàstica o excitació o una transmutació o reacció nuclear captura En tots els casos, la teoria de la collisió pressuposa la validesa del principi de conservació de l’energia en el sistema físic format per les partícules que participen en la collisió La teoria cinètica del gasos, que n'explica el comportament clàssic, és l’aplicació de la teoria de la collisió a les molècules
col·lisió elàstica
Física
Col·lisió entre partícules en la qual cap de les partícules no experimenta cap canvi de l’energia interna.
Després de la collisió, les partícules són les mateixes que abans del xoc En aquesta mena de collisions es conserva l’energia cinètica
col·lisió inelàstica
Física
Col·lisió entre partícules en la qual hi ha canvi de l’energia interna d’almenys una de les partícules.
Aquest canvi es pot manifestar en l’excitació d’almenys una de les partícules o en la producció de noves partícules
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’…
col·lisió de drets
Dret civil
Situació que es produeix quan l’exercici d’un dret exclou parcialment o total l’exercici d’un altre.
L’ordenament jurídic estableix les regles per a resoldre-la i, en tot cas, mai no es produeix una destrucció del dret considerat inferior, sinó una suspensió fins que la collisió deixi de produir-se
rumb de col·lisió
Transports
Rumb que, mantenint una mateixa velocitat, porta a la col·lisió amb un altre vaixell.
col·lisió de normes internacionals
Dret internacional
Figura jurídica contemplada pel dret internacional privat que es presenta quan a una mateixa situació jurídica són aplicables legislacions de diferents estats.
El conflicte es resol generalment d’acord amb els pactes internacionals
abordatge
Transports
Dret marítim
Col·lisió entre dos o més vaixells.
La responsabilitat dels danys i perjudicis provocats per l’abordatge és diferent segons que sigui qualificable de fortuït, culpós, de culpa comuna o dubtós Dins els dubtosos cal distingir els abordatges de causa dubtosa, quan és conegut el vaixell culpable però no la causa immediata, i els abordatges en què hom no pot precisar el vaixell culpable Aquesta responsabilitat és regulada per les lleis de cada país i pels convenis internacionals, atesa la freqüència amb què l’abordatge es produeix entre naus de diferent nacionalitat L’any 1897 fou establert el Reglament internacional per a prevenir…
radar anticol·lisió
Radar de tipus Doppler que opera en les bandes de freqüència de 26 a 30 GHz i s’instal·la en els automòbils a fi de detectar la distància i la velocitat d’aproximació dels obstacles fixos o mòbils que es troben a la carretera.
Pot interactuar de forma automàtica sobre el motor i els frens del cotxe per a evitar una possible collisió
ionització
Física
Química
Procés de ruptura dels enllaços electrònics en els àtoms, que produeix la formació de parelles d’ions de càrregues oposades.
Els principals mecanismes d’ionització són la collisió dels àtoms o molècules amb altres àtoms i ions, la interacció amb algun tipus de radiació i l’aportació de calor
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina