Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
criquet

Batedor de criquet colpejant la pilota
Yorkshire Crick et Council
Criquet
Esport de pilota practicat a l’aire lliure entre dos equips d’onze jugadors cadascun.
El joc consisteix a llançar una pilota amb la mà per fer caure una estructura formada per tres pals i dues peces de fusta sobre aquests wicket defensada per un jugador de l’altre equip, que tracta de colpejar la pilota amb un bat i enviar-la com més lluny millor per intentar marcar corregudes runs L’equip guanyador és el que aconsegueix més corregudes una vegada s’han completat els torns de bat estipulats, que acostumen a ser d’un o dos per equip Els partits a dos torns tenen una durada de tres o quatre dies Es juga en un camp, més o menys ovalat, l’extensió del qual no ha de ser inferior a…
fistbol

El fistbol consisteix a passar una pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa colpejant-la amb el puny o el braç
©Associació de Fistball de Catalunya
Altres esports de pilota o bola
Esport practicat entre dos equips de cinc jugadors consistent a fer passar una pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa colpejant-la amb el puny o el braç.
També conegut com a fistball o faustball , és una barreja de voleibol i tennis L’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa, amb la peculiaritat que abans i després de cada toc pot deixar-la botar una vegada a terra L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar-la La superfície del camp és molt superior a la del camp de voleibol i es pot practicar tant en pistes cobertes com a l’exterior Es té constància que el fistbol ja era practicat l’any 240 dC per l’emperador Gordià III Les primeres referències escrites…
resiliència
Tecnologia
Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
La resiliència és determinada, en l' assaig de resiliència , colpejant una proveta en forma de barra amb una massa pendular i imprimint cada cop més força a la massa fins a aconseguir el trencament de la proveta El treball, expressat en quilogràmetres, necessari per a trencar la proveta dividit per la seva secció, expressada en centímetres quadrats, és la resiliència del material de la proveta
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
picacanyes

Picacanya
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc entre dues parts simètriques Consta d’un tros de canya ampla, amb dos nusos, l’un a la part superior i l’altre al terç inferior aquesta part inferior és la que serveix de mànec La canya presenta un tall longitudinal des de la part superior fins al nus inferior sense sobrepassar-lo, sovint amb una petita obertura en una de les meitats per tal d’afavorir la ressonància El so es produeix en picar rítmicament amb una mà la part inferior del mànec o bé colpejant la part superior directament sobre la mà De construcció domèstica,…
golf

Jugadors al green de sorra del Club de Golf Sant Cugat als anys quaranta
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…
futtoc

El futtoc barreja el futbol i el tennis de taula
Associació Internacional de Futtoc /Perico Domínguez
Futbol
Modalitat esportiva que barreja el futbol i el tennis de taula.
Consisteix a fer passar sobre la xarxa, que divideix en dues parts la taula de joc, una pilota colpejant-la amb qualsevol part del cos, excepte les extremitats superiors, abans que boti més d’una vegada al camp propi Es pot jugar individualment o per parelles, cas en què els jugadors han de colpejar la pilota alternativament La pilota té les mides d’una de futbol, però és d’un material similar al de les pilotes de tennis La taula té els caires arrodonits, per conferir personalitat pròpia al joc i evitar lesions incisives, i és permès pujar-hi al damunt per colpejar la pilota La…
galotxa
Altres esports de pilota o bola
Modalitat de l’esport de pilota valenciana.
Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de galotxa…
cassolada
Sociologia
Forma de protesta col·lectiva en què es fan sonar estris metàl·lics, colpejant-los.
vibràfon

Vibràfon
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so determinat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe que pertany al grup dels idiòfons de percussió directa Consisteix en un conjunt de barres metàlliques afinades -generalment d’acer-, suspeses horitzontalment damunt un bastidor, distribuïdes de manera semblant a les tecles d’un piano, que sonen en ser percudides amb unes macetes La longitud i el gruix d’aquestes barres en determinen l’afinació com més llargues i gruixudes són, més greu és el so que produeixen Solen estar arrenglerades en dues fileres situades a la mateixa altura en progressió de greu esquerra a agut dreta La…