Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
comandaments

Comandaments de vol d’un avió i els governalls corresponents
© Fototeca.cat
Cadascun dels instruments que actuen damunt els mecanismes d’un vehicle, una màquina, un motor, etc, modificant-ne alguna característica (posició, règim de funcionament, etc.), i en permeten la direcció i el control del funcionament.
comandaments de vol

©
Transports
Conjunt dels dispositius que permeten d’accionar els governalls
d’una aeronau per tal de controlar-ne el moviment.
En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó…
inversió de comandaments
Transports
Acció de comandament contrària a la desitjada, que es produeix en un avió quan el desplaçament d’una superfície de comandament provoca una deformació excessiva de l’estructura.
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
aeromodelisme
Esport
Activitat esportiva que permet la iniciació als fonaments de l’aeronàutica i l’aprenentatge de les condicions de vol.
La força de torsió de gomes i, preferentment, de minúsculs motors d’explosió permet d’establir competicions de durada en vol, altura i velocitat En pistes circulars, retenint l’aparell mitjançant un cable que permet d’actuar sobre els comandaments, són resoltes figures d’acrobàcia aèria i assaigs de persecució
banda ISM
Cadascuna de les bandes de l’espectre radioelèctric reservades internacionalment per a aplicacions en els àmbits de la indústria, la ciència i la medicina.
El seu ús és lliure, sense necessitat de llicència, sempre que es respectin les regulacions que limiten la potència transmesa Utilitzen aquestes bandes, per exemple, els telèfons domèstics sense fils, els dispositius Bluetooth, les connexions Wi-Fi, alguns comandaments a distància, els forns de microones o les màquines de diatèrmia Les bandes més utilitzades són les centrades a 27120 MHz, 433920 MHz i 2450 GHz
barrera del so
Transports
Conjunt de fenòmens aerodinàmics que apareixen en el desplaçament d’un mòbil al si d’un gas a velocitats pròximes a la del so, generalment entre Mach 0,8 i Mach 1,2.
Quan un avió vola a aquestes velocitats, la resistència augmenta violentament en relació amb els valors que té quan la velocitat és inferior a Mach 0,8, la sustentació aerodinàmica disminueix molt i la reculada brusca del punt d’aplicació d’aquesta força provoca un gran moment de picat A més, l’aparició d’ones de xoc en punts de l’ala i del buc on la velocitat relativa de l’aire és igual a la del so provaca vibracions, inversió de comandaments i defectes en l’estabilitat
sistema operatiu de disc
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu creat per Microsoft per als ordinadors personals d’IBM.
És el correntment utilitzat en els PC El DOS es basa en diferents sistemes existents ja anteriorment molt concretament hom pot dir que és una combinació especialment del sistema CP/M utilitzat en els petits ordinadors de 8 bits i, en alguns aspectes específics, del sistema UNIX Així, a partir d’aquests dos sistemes, tots dos amb bona experiència, sorgí el DOS, inicialment en la versió 20 Posteriorment calgué anar-lo millorant i així n'han anat apareixent diverses versions, cada cop més actualitzades i perfeccionades Conté una sèrie d’ordres o comandaments que l’usuari pot fer…
UNIX
Electrònica i informàtica
Sistema operatiu ideat per Bell Laboratories cap a l’any 1969.
Hom ha establert una estructura jeràrquica de fitxers, que són agrupats en directoris i subdirectoris, els quals formen un arbre amb una arrel única En UNIX, un directori és un fitxer més que conté informació sobre els fitxers restants i pot ésser creat fàcilment per l’usuari, el qual pot, així, agrupar fitxers lògicament El tipus de fitxer UNIX és únic i consisteix en una seqüència de bytes això dóna flexibilitat al sistema, ja que aquest pot contenir totes les dades que l’usuari hi vulgui introduir Hom protegeix els fitxers i directoris assignant-los un codi binari Ja des de l’inici, UNIX…