Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
ring
Boxa
Quadrilàter on tenen lloc els combats de boxa o de lluita.
Els seus costats oscillen entre els 4,35 i els 6 m, l’envolten tres fileres de cordes tesades entre quatre pals collocats als quatre angles El sòl del quadrilàter, a una alçada d’1,30 m de terra, és cobert per una lona fixada al paviment sobre una capa de feltre, cautxú o altre material tou amb un gruix mínim de 2 cm
bec de falcó
Militar
Tipus d’ atxa
, el martell de la qual tenia una forma que s’assemblava al bec del falcó.
En determinats combats singulars era defès, per tal com era molt perillós
agressió
Etologia
Interacció específica entre animals que s’enfronten mitjançant amenaces, atacs o combats.
La relació agressiva és un factor important en la dinàmica interna dels grups socials i condiciona sovint la supervivència de l’individu o l’espècie
assalt
Boxa
Cada un dels períodes de tres minuts en què és dividit un combat de boxa.
Els combats entre professionals tenen generalment entre 4 i 15 assalts, segons conveni previ
basilisc
Militar
Peça d’artilleria emprada als segles XVI i XVII.
Usada especialment pels turcs en combats navals, desplaçà la bombarda Desaparegué a causa de la dificultat del seu maneig
roxolà | roxolana
Història
Individu d’una tribu sàrmata d’alans que habitaven entre el Dnièper i el Don (s I aC) i posteriorment (s I dC) a la riba esquerra del Danubi.
Sostingueren molts combats contra els romans 67-69 en temps de Trajà i de Marc Aureli Sembla que foren absorbits pels gots
llanxa canonera
Transports
Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància.
Hom la utilitzà des de finals de l’Edat Mitjana fins al s XIX
camisard
Història
Nom donat als calvinistes de les muntanyes de Cevenes (Llenguadoc) revoltats contra Lluís XIV de França.
Aquest nom fou originat per llur costum de dur una camisa blanca sobre llurs vestits, en els combats nocturns La revolta dels “camisards” s’inicià el 1702 contra la persecució religiosa exercida a partir de la revocació de l’edicte de Nantes 1685 La lluita adquirí gran duresa i la repressió fou implacable El principal dirigent fou Joan Cavalier, que derrotà dues vegades les tropes reials L’arribada del mariscal de Villars 1704 amb més de 10 000 homes obligà Cavalier a acceptar un armistici Tanmateix, prosseguirien alguns focus de lluita fins el 1710
joc
Esport general
Jocs
Competició física.
Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins al s XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al que hom ha anomenat esport