Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
genòmica comparativa
Biologia
Branca de la genòmica que analitza i compara el genoma de diferents espècies.
L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades
proposició comparativa
Gramàtica
Proposició que es constitueix terme de comparació de la proposició principal o d’un membre d’ella (M’agrada més ‘anar a la muntanya’ que ‘a la platja’)
.
Pot també presentar la gradació de supeioritat, imferioritat o igualtat que es dóna en l’adjectiu comparatiu
índex de sostenibilitat ambiental
Ecologia
Índex creat el 2001 per a poder comparar internacionalment les condicions ambientals.
Era una eina comparativa entre les polítiques mediambientals dels diferents països Presentà el darrer informe l’any 2005 Fou substituït per l’ índex de rendiment ambiental
joc per cops
Golf
Modalitat de competició de golf consistent a completar els forats del camp amb el mínim nombre de cops possible.
Al final del recorregut se sumen els cops efectuats en cada forat per a obtenir-ne el resultat, que és una comparativa amb el par del camp En les competicions professionals s’acostumen a completar fins a quatre recorreguts al camp per a determinar-ne el vencedor Una variant molt practicada en l’àmbit amateur és el joc per punts Segons el nombre de cops rea-litzats en cada forat se sumen uns punts –fer el par representa dos punts– i al final del recorregut guanya el jugador que té més puntuació
dinàmica econòmica
Economia
Branca de l’anàlisi econòmica que estudia l’acció de les variables econòmiques en el temps.
A diferència de l’estàtica i l’estàtica-comparativa, centrades en les condicions d’equilibri, l’anàlisi dinàmica investiga el procés que segueixen les diverses variables fins a la posició d’equilibri És, doncs, el sentit en què poden ésser analitzats els moviments endògens del sistema econòmic La moderna anàlisi dinàmica ha estat ampliada a aquells processos en què no hi ha una posició d’equilibri, bé perquè no sigui possible per les relacions que hi ha entre les variables, bé perquè el procés no porti a cap situació estable, com és el cas de les oscillacions explosives dels…
estàtica econòmica
Economia
Mètode de l’anàlisi econòmica que té per objecte l’estudi de les variables econòmiques en una posició determinada, generalment considerada d’equilibri.
La teoria clàssica fou plantejada generalment en termes estàtics d’acord amb el reconeixement de l’existència de mecanismes autoreguladors en una economia de competència, que impedirien el manteniment de situacions de desequilibri La confecció de models econòmics des de l’òptica estàtica es caracteritza per la referència de totes les variables a un mateix període de temps Una variant d’aquest tipus d’anàlisi és el de l' estàtica comparativa , basat en la confrontació de dues situacions d’equilibri en què les condicions externes no han estat modificades especialment pel pas del…
econometria
Economia
Estudi de la teoria econòmica en les seves relacions amb l’estadística i la matemàtica.
Té com a objecte, d’una banda, d’emprar l’anàlisi matemàtica per a formular la teoria econòmica en la forma més convenient per a consentir l’especificació empírica de l’estadística i, de l’altra, de fornir a l’estadística instruments perfeccionats en el treball concret per als fins perseguits per la teoria econòmica Les observacions econòmiques són contemplades per mitjà d’una mostra que hom considera representativa d’un univers Les relacions entre la teoria, la matemàtica i l’estadística es donen per mitjà d’unes relacions dialèctiques entre la formulació de la teoria, l’estimació empírica i…
corpus
Lingüística i sociolingüística
Col·lecció de frases o de texts a partir de la qual el lingüista estableix l’anàlisi i la descripció d’una llengua.
Els criteris per a organitzar la collecció de textos s’estableixen de manera acurada per a aconseguir que els materials que formen part del corpus siguin representatius, en un domini concret, d’una llengua per als corpus monolingües o de diverses llengües en el cas dels corpus multilingües En funció de la seva finalitat els corpus poden ésser generals o amb finalitats específiques segons el canal de producció dels textos emmagatzemats poden ésser corpus orals o corpus escrits i, tenint en compte el contingut dels corpus, poden ésser de llengua general o de diferents àmbits d’especialitzats…
absorciometria
Química
Mesurament de l’absorció de l’energia radiant per la matèria.
Hom fa passar la radiació emesa per un focus a través d’un gruix donat de la mostra de matèria per exemple, en forma de solució i la intensitat de la radiació emergent és mesurada per un detector adequat Aquesta mesura és comparada amb l’obtinguda en idèntiques condicions després que la radiació ha travessat el mateix gruix d’una substància suposada no absorbent per exemple, el dissolvent d’aquella solució La fracció de la radiació absorbida pel solut és donada per la raó entre les dues mesures, perquè, fent el mesurament d’aquesta manera comparativa, són eliminats els efectes de…
magnitud
Astronomia
Característica d’un astre relativa a la seva lluminositat, consistent en un valor numèric que hom atribueix arbitràriament i que permet d’establir una classificació comparativa.
Generalment hom empra la magnitud aparent