Resultats de la cerca

En el terreny de joc de 36 per 27 m hi ha plantats 14 arcs a diferents distàncies que defineixen un itinerari Els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar unes boles de fusta, picant-les amb una maça de mànec llarg, a través de tots els arcs de l’itinerari establert

El terreny de joc té unes mides aproximades de 32 × 25 m, i hi ha plantats catorze arcs a diferents distàncies que defineixen un itinerari Els jugadors, competint individualment o en equip, han de fer passar les boles de fusta o de plàstic picant-les amb una maça de mànec llarg, a través de tots els arcs de l’itinerari establert Les primeres referències parlen d’un joc similar practicat al Llenguadoc durant els segles XII i XIII conegut com paille-maille o pilota maça, que es jugava sota cobert Fou un passatemps de la noblesa que posteriorment es difongué per Escòcia i Anglaterra…

Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…

A Catalunya es practiquen tant els jocs de bitlles amb bola, principalment a les comarques pirinenques del Pallars i la Vall d’Aran, com el joc de sis bitlles i tres bitllots, molt present en les comarques lleidatanes, tarragonines i barcelonines i en algun poble del Pallars com Tírvia, Tavascan o Salàs de Pallars El joc de sis bitlles en la versió tradicional Era un joc d’aposta practicat per homes que girava al voltant de la figura del plantador, també anomenat home bo o baratero Aquest era el propietari de les peces de joc i s’encarregava de plantar les bitlles i dinamitzar les partides…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…