Resultats de la cerca

A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…

Els aprofitaments comunals tenen un origen històric remot, vinculat als precedents d’una propietat collectiva de la terra

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…

L’aprofitament dels béns comunals ha d’ésser per explotació comuna o per conreu collectiu, o segons els usos i costums tradicionals, o mitjançant l’adjudicació de lots Hi ha importants patrimonis de béns comunals a la Vall d’Aran i en altres comarques, i són constituïts per boscs destinats a ésser aprofitats per tots els veïns per a tallar-hi llenya o pasturar-hi ramats

A França l’origen d’aquests béns radicà en les reformes de la Revolució Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels sospitosos A l’Estat espanyol les lleis de desamortització, iniciades durant la guerra del Francès, desamortitzaren una gran part dels béns eclesiàstics i comunals i una petita part del patrimoni reial En tots dos casos els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els adquirí quan foren posats a la…

Institució important en l’economia medieval del regne de Lleó, actualment és limitada a una distribució de parcelles comunals entre els pagesos més pobres

Té cura de l’administració dels béns comunals, el repartiment i recaptació de la questia i conèixer en apellació les qüestions resoltes pels consells de quart

En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal

Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’…