Resultats de la cerca
Es mostren 259 resultats
infraestructures comunes de telecomunicació
Conjunt d’elements tècnics que permeten, en edificis d’habitatges de nova construcció, la captació i distribució fins als punts d’accés a l’usuari de cada habitatge o local de l’edifici, dels senyals de radiodifusió sonora i de televisió.
També possibiliten l’accés al servei telefònic bàsic i al servei de telecomunicacions per cable, mitjançant els dispositius necessaris que permetin la connexió de cadascun d’aquests habitatges o locals a les xarxes dels operadors habilitats És indispensable per a l’obtenció de la llicència d’obres, primer, i la cèdula d’habitabilitat, després, que en el projecte arquitectònic s’incorpori el projecte d’ICT, i que en acabar l’obra es verifiqui el funcionament correcte de la installació
aliança de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües que, no emparentades, presenten certes característiques comunes.
Hom troba un exemple d’aquest fenomen en les llengües balcàniques, on algunes perífrasis verbals, per exemple, arriben a ésser comunes a llengües com l’albanès, el romanès, el grec modern i el búlgar Concepte introduït per Jakobson i Trubečkoj amb el mot alemany Sprachbünde
concordança
Gramàtica
Fenomen pel qual dos o més elements d’una llengua presenten algunes característiques gramaticals comunes.
És, doncs, un fet d’harmonia, d’acord Aquestes característiques comunes poden referir-se, segons quins siguin els elements en relació, al gènere, al nombre o a la persona, i són anomenades accidents gramaticals La concordança es manifesta a través dels morfemes l’adjectiu, per exemple, ha de presentar els morfemes que facin allusió al mateix gènere i al mateix nombre del substantiu que completi homes temorosos El verb ha de portar els morfemes de nombre i de persona que exigeixi el nom que li faci de subjecte tots estudiaven Així doncs, la concordança suposa una interregència…
argot
Lingüística i sociolingüística
Terme que designava originàriament la parla dels lladres professionals francesos, i que ha vingut a significar tota mena de parla especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d’una llengua: és un argot, per exemple, tot vocabulari tècnic.
Entès així, el terme és forçosament vague, car de fet no hi ha maneres de parlar comunes a tots tothom parla de maneres diferents segons l’edat, el sexe, les formes de vida, etc En un tercer sentit, és usual de reservar el terme per a designar les formacions lèxiques o fraseològiques que es posen de moda, generalment en certs sectors de les poblacions urbanes Així, pertanyia a l’argot del 1930 el mot vampiressa en el sentit de “dona atractiva”, al del 1940 la locució quantitats industrials en el sentit de “molt”, i al del 1950 positiu en el sentit de “favorable” Aquests exemples…
raça
Categoria de coses inanimades amb característiques comunes.
sistema d’equacions lineals
Matemàtiques
Conjunt d’equacions lineals de les quals interessen les solucions comunes.
Un sistema d’aquest tipus és anomenat compatible si admet solució, i incompatible en el cas contrari Un sistema compatible és determinat si la solució és única, i indeterminat si, per contra, hi ha infinites solucions Els sistemes d’equacions lineals són anomenats no homogenis si els termes independents b 1 , b m no són tots nuls, i homogenis en el cas contrari La regla de Cramer permet, mitjançant l’ús dels determinants, de resoldre els sistemes de 3 equacions amb 3 incògnites té solució on és el determinant del sistema, que ha d’ésser no nul
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de referència…
volvària
Micologia
Gènere de bolets amb volva i amb làmines lliures de color de rosa tirant a salmó, de la família de les amanitàcies.
Comprèn espècies comestibles, però poc comunes
escarabat banyut

Escarabat banyut (Copris sphaeropterus)
Brian du Preez (CC BY-SA)
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels escarabeids, de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada damunt la part superior del tòrax.
Moltes espècies són comunes als Països Catalans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina