Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
conferir
Concedir, atribuir (alguna cosa) a algú en virtut de la pròpia autoritat.
conferir
Diplomàtica i altres branques
Comparar (texts).
Hom empra especialment la forma conferiu —abreujada cf — per a indicar un passatge que pot ésser interessant o instructiu de comparar o de confrontar
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…
xerrac
xerrac
© Fototeca.cat
Tecnologia
Serra de fulla rígida, de forma triangular o trapezial, proveïda al cap més ample d’un mànec que permet de manejar-la amb una sola mà.
Alguns xerracs són proveïts d’un dispositiu elèctric o pneumàtic que, en conferir a la fulla un moviment vibratori, permet de serrar amb el xerrac agafat per la mà immòbil
transposó
Biologia
Element de ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste.
Els transposons contenen els gens implicats en la inserció i també uns altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula que els conté, com ara la resistència a diferents antibiòtics
a divinis
Dret canònic
Locució llatina que significa ‘de les coses divines’, emprada en la frase suspensió ‘a divinis’, que indica una pena canònica que priva el clergue culpable, de l’exercici dels actes propis dels ordes rebuts i dels actes propis d’algun privilegi que posseís.
En el cas d’un sacerdot culpable, el priva de dir missa i, en cas de posseir-la, de la facultat de conferir ordes menors Es diferencia de la suspensió ab ordinibus pel fet que aquesta no priva de l’exercici del privilegi el qui el posseeix
fal·làcia naturalista
Filosofia
Fal·làcia consistent a convertir els enunciats descriptius en enunciats prescriptius sense que sigui justificable.
Hume assenyalà que de l’observació del comportament habitual dels humans no se'n deriva necessàriament que se li hagi de conferir la categoria de norma moral GEMoore, en els seus Principia ethica 1903, utilitzà aquest terme amb un sentit diferent per a designar l’error comès quan es tracta de definir el terme “bo” com una qualitat natural, i no pas com una qualitat simple no derivable de cap altra
retrotransposó
Biologia
Element d’ADN que es pot inserir en diferents llocs d’un plasmidi o d’un cromosoma, independentment del sistema de recombinació de la cèl·lula hoste, mitjançant un intermediari d’ARN.
Els retrotransposons contenen els gens que codifiquen les proteïnes implicades en el pas ARN-ADN anomenat retrotranscripció i catalitzat per un enzim anomenat retrotranscriptasa , en la seva pròpia inserció També contenen altres gens que poden conferir noves propietats fenotípiques a la cèllula Hom considera que alguns retrotransposons poden estar emparentats amb els retrovirus, i que algunes seqüències moderadament repetides del genoma dels organismes podrien ésser retrotransposons o tenir-hi el seu origen, com per exemple la família alu present al genoma humà