Resultats de la cerca

Els planetes interiors poden ésser, respecte al Sol, en conjunció inferior Sol, planeta, Terra i aleshores són el punt més pròxim a la Terra, o en conjunció superior planeta, Sol, Terra, i aleshores són el punt més allunyat de la Terra

La proposició resultant de la conjunció de dues proposicions p ∧ q serà falsa si p , q o bé ambdúes són falses

És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua entre diversos mots d’una mateixa frase El teu germà i el meu estudien el mateix curs , o entre dues o més frases distintes Ho va fer perquè ho creia just Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre Em compraré un llibre o un disc Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir o de subordinar l’una a l’altra Vingué per dur-te un missatge Per tant…

En català, l’única conjunció simple purament consecutiva és doncs , però abunden les locucions per tant, per consegüent, de manera que, tant que, fins al punt que , etc

En català no hi ha cap conjunció simple purament concessiva, i la funció és assumida per locucions, la majoria introduïdes per que encara que la més usual, per més que , per molt que , ni que , malgrat que , si bé , etc

Així, a la frase Vindré o telefonaré , el contingut disjuntiu és manifestat per la unitat o , que és una conjunció disjuntiva

Així, a Ho he fet perquè treballis, perquè és una conjunció final que assenyala la dependència de treballis respecte a ho he fet , amb una significació de finalitat Sovint, en català, el nexe final és una locució conjuntiva a fi que, per tal que

Són si, segons, mentre Fan la mateixa funció les locucions conjuntives sols que, només que, etc