Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ababda
Etnologia
Individu del grup beja, actualment establert al SE d’Egipte (22 000 persones el 1959).
Dividits en clans, els ababdes es dediquen a la ramadria camells, cabres Actualment araboparlants i islamitzats, conserven, però, uns caràcters particulars que fan que hom pugui considerar-los com a grup a part És probable que encara conservessin l’ús general de llur llengua cuixítica al començament del s XIX
cultes afrocubans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats propis dels cubans d’origen africà.
Els cultes afrocubans es coneixen sota el nom vulgar de santería A Cuba les religions afroamericanes s’han conservat, sobretot, a les ciutats Durant l’època colonial l’Església Catòlica fomentà la creació de fraternitats religioses per tal d’intensificar el culte als sants, les quals , a més d’associacions d’assistència mútua, aplegaren els membres de les antigues tribus i permeteren que es conservessin millor les tradicions africanes
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
ànima
Anubis, déu egipci dels morts i dels funerals, portant a terme la momificació d’un difunt, procés imprescindible per aturar la corrupció del cos, seu de l’ànima
© Corel Professional Photos
Filosofia
Religió
Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
En llur forma més antiga, les concepcions de l’ànima van lligades a idees d’índole religiosa, sobretot en relació amb una mena de comprensió intuïtiva del propi destí En les cultures primitives pigmeus, civilitzacions australianes més antigues, americanes de l’Àrtic hom troba gairebé sempre representacions d’una ànima o alè, que abandona l’home a la seva mort i sobreviu en un lloc inaccessible Sobre aquesta concepció és basada una perspectiva moral de l’home, en tant que la sort del més enllà depèn de les accions bones o dolentes que hom ha fet durant la vida A més de l’ànima com a alè, els…