Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
bufacanyes
Música
Instrument musical popular, fet amb set canons que reprodueixen les set notes de l’escala diatònica.
Hom en conserva exemplars antics, fets amb ossos o terrissa a vegades constava de nou o de dotze canons
maniple
Història
Subdivisió de la legió romana, anomenada així probablement pel manoll de fenc penjat d’una perxa que havia estat la primera insígnia de l’agrupació.
Fou creada com a unitat elemental de l’ordenament articulat de les legions en tres línies distanciades Constituïda per dues de les seixanta centúries que formaven la legió, constava de 50 a 120 homes i tenia dos centurions, un dels quals, el centurio prior , comandava la totalitat
cúria
Història
Divisió de la primitiva ciutat de Roma, que tenia trenta cúries, deu per cada tribu, i cadascuna era presidida per un curió.
Les cúries es reunien en els anomenats comicis curiats Foren representades simbòlicament en els feixos de trenta lictors Anaren perdent importància a mesura que la ciutat es desenvolupà, sobretot d’ençà del s III aC El mot, però, restà per a designar el senat, el qual, en època republicana, constava de cent membres, anomenats curials o decurions
nàrtex

Església de Sant Jaume de Queralbs (Ripollès); en primer terme, vista del nàrtex
© Fototeca.cat
Arquitectura
Vestíbul, pòrtic situat davant la porta d’una església.
Normalment constava de columnes i d’arcades, i podia trobar-se com una construcció aïllada o bé arran de la façana En l’antiga església era destinat a acollir els catecúmens i els penitents Fou una part integrant de les esglésies orientals i romanes paleocristianes En algunes esglésies n'hi havia un d’interior esonàrtex i un altre d’exterior exonàrtex
galop
Música
Dansa de tempo ràpid i metre binari simple que habitualment constava d’una introducció curta i una coda.
D’origen germànic, sorgí com a derivació del hopser o del rutscher , variants alemanyes de la polca Es ballava formant una línia de parelles que es movien ràpidament imitant el galop dels cavalls Fou un dels balls de saló més populars del segle XIX a Viena, França i Anglaterra, juntament amb el vals, la quadrilla i la polca S’utilitzà sovint com a cloenda dels balls, esdevenint en ocasions el finale d’una quadrille francesa Durant el segle XIX, en compongueren Johann Strauss i el seu fill homònim, HA Marschner, A Adam, C Czerny i F Schubert, entre d’altres D Auber l’introduí a la seva òpera…
bombarda
Miniatura d’una bombarda del s XIV
© Fototeca.cat
Militar
Boca de foc, feta de ferro o de bronze, de poca longitud i generalment de gran calibre, que fou usada durant la segona meitat del s XIV i tot el s XV.
Constava de dues parts, la posterior el mascle, que constituïa la recambra i que hom acoblava a l’anterior la trompa, la qual allotjava el projectil de pedra La unió era assegurada amb cordes Les bombardes eren de mal maniobrar i de tir molt poc precís, fets que en determinaren la desaparició quan es generalitzà l’ús dels morters i d’altres menes de canons
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra
dansa baixa
Música
Nom donat fins al s XV a diverses danses pausades, per oposició a les saltades.
Constava de tres represes de setze compassos cadascuna la dansa baixa pròpiament dita, la tornada i el tordió Els instruments idonis eren la flauta i el tamborí El recull més antic, destinat a Maria de Borgonya, és del s XV Thoinot-Arbeau, a l' Orchésographie 1588, diu que era dansada per parelles, amb un aire de cançó de compàs ternari Les danses baixes i altes eren freqüents a les corts reials com la catalanoaragonesa de Nàpols
calendari maia

Calendari maia
Cronologia
Calendari emprat pels maies.
El calendari civil tzolkin era basat en un any de 365 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies, i cinc dies suplementaris el calendari religiós haab constava de 260 dies, expressats mitjançant un número que anava de l’1 al 13 i 20 signes 13 × 20 = 260 Després d’haver fixat la creació del món a l’any 330 aC, els maies consideraren cicles de 400 anys a partir d’aquella data, i també cicles de 20 anys