Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
curió
Història
Cadascun dels caps polítics i religiosos de les trenta cúries de l’antiga Roma, nomenat entre els membres de la pròpia cúria i assistit en les funcions religioses per un flamen curialis
.
Constituïen un collegi, presidit per un curio maximus designat pel poble
guixer
Història
Menestral que treballava en guix o que en venia.
Els guixers constituïen des de la baixa edat mitjana un ofici especialitzat
profectici | profectícia
Dret civil
Dret romà
Dit dels béns que el pare dóna al fill perquè els administri (peculi profectici) o dels béns que adquireix el fill amb els cabals del seu pare (béns profecticis).
En el dret romà eren oposats als béns adventicis i constituïen el peculi
sacra
Cristianisme
Cadascuna de les tres taules o quadres que contenien les parts invariables de la missa i que, per ajudar a llur recitació oportuna, hom col·locava als dos extrems i al mig de la mesa de l’altar.
Sovint els marcs constituïen veritables peces d’orfebreria La reforma del missal 1970 en comportà la desaparició
miraller
Història
Tecnologia
Menestral que fabricava i venia miralls.
A mitjan s XV els mirallers de Barcelona constituïen una confraria, però mai no arribaren a formar cap gremi
tirador d’or
Història
Oficis manuals
Persona que fa fils de metalls preciosos fent-los passar per un sèrie de fileres de secció decreixent.
Antigament constituïen un gremi poc nombrós, però els seus mestres gaudien d’una certa importància econòmica, malgrat llur paper auxiliar de la producció tèxtil
pretorià
Història
Individu que formava part del cos de guàrdia del comandant de l’exèrcit romà i, posteriorment, de la guàrdia personal dels emperadors romans (guàrdia pretoriana).
En època moderna, han estat anomenats pretorians els soldats que constituïen un cos de guàrdia especial de persones particulars per exemple, els pretorians de Mussolini
borraire
Oficis manuals
Filador de borres.
Antigament els borraires, dits també borrallers , eren menestrals filadors i comerciants que a Barcelona, al darrer quart del s XVIII, constituïen gremi juntament amb els collaters
piromància
Esoterisme
Endevinació per l’observació del foc.
Relacionada originàriament amb el foc dels sacrificis, el moviment i el color de la flama constituïen els indicis principals les flames allargassades, verticals i sense fum anunciaven bons auguris, i mals auguris si eren ondulades i curtes