Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
consultiu | consultiva
Gramàtica
Dit de les formes verbals usades per a indagar l’opinió o la voluntat de l’interlocutor.
Generalment són expressades interrogativament Tanco la finestra
vot consultiu
Política
Dret
Dictamen que donen algunes corporacions o persones autoritzades a aquells que han de decidir un negoci.
consell reial
Història
Des de la baixa edat mitjana, organisme consultiu d’un sobirà.
A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc…
cort reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, organisme administratiu i consultiu del rei, derivat de l’antiga cúria règia franca i de la cúria o cort comtal catalana.
No era permanent i era presidida pel mateix sobirà Al s XIII passà d’òrgan consultiu a legislatiu cort general , mentre que les funcions consultives i, en part, executives continuaren a càrrec del consell reial , de caràcter permanent
mereria
Història
Nom que rebé, en els territoris catalans d’administració francesa, els anys 1812-14, l’ajuntament.
El poder executiu era exercit pel mere i els seus adjunts quatre a Barcelona i dos a les restants poblacions, assessorats per un cos consultiu el consell municipal
superintendent | superintendenta
Història
Funcionari encarregat de l’administració econòmica de l’Estat espanyol als s. XVIII i XIX.
Aquest càrrec fou creat per Felip V 1714, i la seva importància anà augmentant fins a exercir les funcions d’un ministre d’hisenda La seva autoritat fou reconeguda sobre el consell d’hisenda, que es convertí en un organisme consultiu Fou suprimit el 1848
almirallat
Història
Transports
Organisme o consell superior que en alguns estats exerceix altes funcions consultives, executives i a vegades d’alta justícia en els afers relacionats amb la marina.
Algun d’aquests ha tingut especial importància, com el britànic A l’Espanya borbònica, la primera comissió o òrgan consultiu de l’almirallat fou creada el 21 de juny de 1737, i durà fins el 1748 que fou substituït per la direcció general de l’armada El 1807, nomenat Godoy almirall suprem, creà un consell de l’almirallat consejo del almirantazgo a la manera del britànic, que tenia la missió d’aconsellar l’almirall i resoldre com a tribunal superior de la marina Desaparegué definitivament al final del s XIX Des del 1908 les seves funcions les té l’estat major central i la junta…
consell de prefectura
Història
Òrgan consultiu del prefecte d’un departament francès, pel qual era presidit.
Fou creat el 1800 i actuava, també, de tribunal contenciós Desaparegué en 1981-82, arran de la promulgació de la llei de descentralització A més del departament dels Pirineus Orientals, fou estès als departaments en què fou dividit el Principat de Catalunya en 1812-14
conseller d’estat
Història
Membre del més alt organisme consultiu napoleònic, encarregat de preparar els projectes de llei.
Amb caràcter extraordinari dos consellers d’estat imperials amb el títol d' intendents els barons de Gérando i de Chauvelin foren enviats a Catalunya el 1812, a fi d’instaurar-hi una administració civil francesa