Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
delicte material
Dret penal
Delicte que només es consuma quan es produeix el resultat extern i antijurídic que l’autor s’havia proposat.
delicte formal
Dret penal
Delicte que es consuma per la sola acció o omissió del culpable sense que calgui que es produeixi un resultat exterior a ell mateix.
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
blasquisme
Història
Moviment polític republicà del País Valencià centrat en la figura de Vicent Blasco i Ibáñez
i el seu diari El Pueblo
, i individualitzat cap al 1896, arran de l’ensorrada definitiva del federalisme de Pi i Margall.
El fort arrelament de moviments republicans al País Valencià contemporani ha estat una conseqüència de la manca d’industrialització, la qual ha dividit el país en dos blocs oposats les classes dominants, integrades per la pseudoburgesia agrícola que potencià, des de la segona meitat del s XIX, l’expansió de la citricultura, i que en el terreny polític sostingué el règim de la Restauració i el món de les classes populars que abraçava des de determinats sectors de la burguesia laica i de la petita burgesia fins a nuclis del semiproletariat i dels jornalers Atesa aquesta heterogènia composició…
basc

Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
música alemanya
Música
Art musical dels diferents països germànics i molt especialment la música austríaca.
A l’època prehistòrica correspon la troballa d’una cinquantena d’instruments de vent, fets en bronze, anomenats lurs Hi ha alguna notícia d’instrumentistes de vent germànics de l’època romana Amb la cristianització dels països bàrbars arribà el cant gregorià, que florí a Sankt Gallen i a Metz, entre d’altres centres Una característica del gregorià alemany fou la preponderància de l’interval de tercera A partir del segle IX aparegueren parallelament nous gèneres musicals els tropus i seqüències , que donaren lloc al drama litúrgic, i les primeres manifestacions escrites de polifonia, en l’…
tonalitat
Música
Organització dels elements musicals d’acuïtat definida a l’entorn de dos conceptes que es donen simultàniament: sistema -conjunt d’elements que l’oïda interpreta com a congruents entre si (deixant fora els que no s’hi consideren)- i centre -element que fa sensació de conclusivitat i repòs i al voltant del qual es relacionen de manera jeràrquica la resta d’elements del sistema.
L’oïda té la capacitat de captar unitats discretes de l’espectre acústic sempre que aquests sons tinguin unes característiques físiques determinades Els sons percebuts, és a dir, entesos musicalment, es converteixen en notes -i les agregacions de sons, en acords-, i notes i acords poden ser relacionats, comparats, mesurats i jerarquitzats entre si Això permet que aparegui una sintaxi , és a dir que aquests elements tinguin una funció L’oïda, a partir dels mateixos sons que escolta i a mesura que ho fa, construeix, a còpia de fer hipòtesis que el mateix esdevenir de la música va confirmant o…