Resultats de la cerca

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es generalitzà a…

És semblant al joc de fagot, però amb la tessitura de 16’ o 32' De sonoritat suau i greu, generalment és situat només en el teclat de pedal

Hom en té esment des de l’any 1620 El primer a donar-li un paper important sembla que fou Händel en el seu himne a Jordi II d’Anglaterra

També és conegut amb el nom de fagot oboè Com en l’orquestra, és de la mateixa família que l’oboè i el contrafagot Rar en la tessitura de 4', en la de 8’ es troba generalment en un teclat manual En la tessitura de 16’ pot estar emplaçat en un teclat expressiu o bé, més sovint, en el de pedal El seu ressonador ha experimentat diverses formes, a voltes força capricioses, des de la seva aparició al final del segle XVI, la qual cosa ha influït en el timbre resultant, de caràcter solista Menys exuberant que la bombarda o la trompeta, el fagot és un dels timbres més reeixits de l’orgue

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit de doble llengüeta i tub cònic Els sarrusòfons constitueixen una família de nou membres sopranino mi♭, soprano si♭, contralt mi♭, tenor si♭, baríton mi♭, baix si♭ i contrabaix mi♭, do o si♭ Inicialment foren construïts per l’empresa Gautrot de París, que els patentà l’any 1856 Tots ells són instruments transpositors, s’escriuen en clau de sol i tenen una extensió escrita que va del si♭2 al fa5 La seva digitació es basa en el sistema Böhm Els instruments més petits són rectes, mentre que el tub dels…

En el camp de la música occidental hom anomena orquestra el conjunt format almenys per més d’una dotzena d’instruments diversos, de manera que n'hi hagi almenys dos de cadascun dels més importants Quan el nombre d’instruments és reduït, hom l’anomena orquestra de cambra Una orquestra completa, actualment, sol comptar de vuitanta a cent instruments sovint hom l’anomena orquestra simfònica , perquè permet d’interpretar les obres simfòniques del repertori habitual Els instruments de l’orquestra pertanyen a quatre grups corda, vent o fusta, metall i percussió Si una orquestra només disposa d’…

Alguns dels exemples citats poden pertànyer a més d’una categoria

El concepte d’orquestració també s’utilitza per a designar el tipus de plantilla instrumental d’una obra sempre que sigui d’una extensió més o menys considerable i contingui un cert nombre d’instruments prefixats, que es defineixen com a plantilla orquestral La plantilla orquestral pot variar segons les necessitats del compositor o l’orquestrador i segons cada època, però hi ha models estàndard que se solen designar amb els noms d’’orquestració a 2’, ’orquestració a 3’, i ’orquestració clàssica’, entre d’altres Els dos primers casos indiquen que hi ha 2 o 3 instruments de vent-fusta flautes,…

Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren…