Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
biconvex | biconvexa
Lent biconvexa
© fototeca.cat
condensador
Física
Sistema òptic convergent que concentra sobre l’objecte els raigs lluminosos procedents de la font lluminosa, per tal d’il·luminar-lo uniformement i suficient.
Emprat normalment en els aparells de projecció, en els microscopis i en les ampliadores, és constituït per una lent o associació de lents convexes o planoconvexes per tal de procurar que l’aberració d’esfericitat sigui mínima
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica
comprimit
Diferents tipus de comprimits
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…
opistocèlic | opistocèlica
Anatomia animal
Dit de les vèrtebres còncaves a la part posterior i convexes a la part anterior, pròpies dels amfibis anurs.
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
vidre
Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…