Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
convinença
Història del dret
Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement o sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels
convinença
Dret català
Associació de caràcter familiar pròpia de la Vall d’Aran, anomenada també mitja guadanyeria
.
Hom la constitueix per pacte exprés en capítols matrimonials i dóna lloc a un règim de comunitat limitada de béns, en el qual els consorts paguen per parts iguals els deutes derivats del règim i el govern de la casa, i es divideixen, a la mort d’un d’ells, si no hi ha fills, els guanys i els augments obtinguts durant el matrimoni Hom pot també convenir entre els pares del fill o de la filla que es casa, i fins i tot amb estranys, pactant que els béns guanyats i els que hom guanyarà romandran en comunitat mentre subsisteixi l’associació Era freqüent antigament, però actualment és en desuetud…
convinença
Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat.
feixuració
Dret català
Convinença escrita o bé acte judicial que dóna fe de la col·locació de fites.
obra forana
Història del dret català
Dels s. XII al XV, treball de construcció dels murs exteriors, les barbacanes i, per extensió, la torre mestra i la cisterna d’un castell (o de la força de la vila no integrant d’una demarcació de castell termenat), en el qual restaven obligats a participar tots els homes no privilegiats, entre 14 i 60 anys, del territori jurisdiccional.
El senyor del castell, en aquests casos, havia de posar un mestre d’obra i facilitar les vitualles pel manteniment dels obligats al treball en alguns casos, el treball forçat o de destret es compensava amb una convinença de caràcter econòmic
consorci
Dret aragonès
Dret català
Comunitat entre hereus de béns immobles indivisos procedents d’un causant comú consanguini, que té per finalitat de mantenir íntegre el patrimoni familiar.
El consorci és també tradicional a Ribagorça en els matrimonis entre hereus universals de dues cases, enfront de la separació de béns, habitual a la resta de Catalunya, excepte a la Vall d’Aran convinença , a la comarca de Tortosa agermanament i al Camp de Tarragona associació en compres i millores
colonat
Història
Sistema social d’explotació de la terra, fruit de l’evolució del sistema agrari del món romà.
Durant l’Imperi, després de la davallada de la petita propietat durant la República, les terres foren conreades o bé per esclaus o bé per arrendataris Durant la crisi econòmica del s III dC amb la rarificació de la indústria i el comerç, la terra esdevingué l’única font de riquesa, la qual, per a ésser posada en explotació, necessitava mà d’obra permanent i fidel Aquesta situació féu que l’estat procurés adscriure d’una manera permanent el pagès arrendatari a la terra, puix que aquesta era l’única manera possible de recaptar l’impost territorial exactio , alhora que el controlava a fi de…
passament
Història del dret català
Del segle X al XIV transgressió comesa per un vassall contra qualsevol convinença feta amb el seu senyor o infringint una norma o ús feudal.
fogatge
Història
Dels s. XIV al XVII, imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalanoaragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o de la terra.
Era una exacció eventual i per a cadascun calia l’acord de la cort general, on s’acostumava a determinar els criteris d’inclusió o exclusió dels focs i les persones que hi restaven sotmeses Unes vegades aquesta exacció es feia a tant per foc, i unes altres vegades a base d’una quantitat fixada per endavant, que calia que fos repartida entre els focs i les localitats cens
enllaç
Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…