Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències…
eleccions primàries
Política
Eleccions preliminars que es fan per a designar el candidat que disputarà unes pròximes eleccions per ocupar un càrrec d’un govern, un partit, una administració, etc.
Poden ser obertes, quan hi poden participar tots els votants d’una circumscripció, districte, divisió territorial, etc, o tancades, si estan restringides als membres del partit o de la formació política que les convoca També poden ser directes, si es comptabilitzen els vots totals per a la tria del candidat, o indirectes, en cas que es triïn els delegats que han de votar el candidat final Les eleccions primàries per a la designació del candidat presidencial dels Estats Units són les més arrelades i les que tenen més repercussió Consten de dues modalitats el caucus i les…
cèdula judicial
Dret processal
Comunicació escrita d’un jutge o tribunal per la qual es convoca a una diligència judicial, es dóna un termini per a comparèixer en un procés, etc.
Citació judicial, emplaçament judicial
jubileu
Religió
En la llei mosaica, solemne celebració de perdó, que s’esqueia cada cinquanta anys.
Hom havia d’alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs L’Església catòlica instituí també un jubileu, anomenat també any sant o any jubilar , durant el qual tots els fidels que, satisfetes certes condicions, visiten les basíliques romanes obtenen indulgència plenària L’inaugura el dia de Nadal L’any següent, la indulgència sol ésser atorgada universalment a favor de diverses esglésies de les diverses diòcesis Fou instituït pel papa Bonifaci VIII, el qual impulsà el primer jubileu el 1300 Celebrat un cop cada segle, el 1475 en fou…
nestorianisme
Cristianisme
Doctrina teològica que sosté que hi ha dues persones, divina i humana, en el Verb encarnat.
Pren el nom del patriarca Nestori de Constantinoble, el qual, per tal de defugir el perill de caure en l'apollinarisme i per tal de defensar la veritable divinitat i la veritable humanitat de Crist, refusà el terme theotokos mare de Déu, aplicat a Maria, perquè confonia ambdues realitats Fora d’aquest refús, la teologia de Nestori permet una lectura perfectament ortodoxa i tradicional Afirma palesament la unitat de Crist, preferint, però, el terme “conjunció” al terme “unió” i denunciant la fórmula de Ciril d’Alexandria “unió hipostàtica” com a portadora de monofisisme El temps li donà la raó…
iconoclàstia
Cristianisme
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que dominà el món bizantí als ss VIII i IX.
Esclatà en controvèrsia coneguda també amb el nom de “lluita de les imatges” amb l’edicte de l’emperador Lleó III Isàuric contra les imatges 725, influït per concepcions paulicianes i amb objectius segurament polítics respecte a l’Islam Els defensors de les imatges foren perseguits, entre ells el patriarca Germà de Constantinoble i Joan Damascè El papa Gregori III condemnà l’emperador en un sínode romà 731 Constantí V Coprònim convocà un concili iconoclasta al palau de Hièria 754, que prohibí el culte a les imatges i després del qual es produí una nova persecució La regència de l…
professor | professora
Educació
Persona que es dedica a l’ensenyament d’un art, una ciència o una llengua, etc.
És aplicat preferentment al personal docent de nivell mitjà i superior En l’ensenyament universitari de l’Estat espanyol hom distingeix quatre cossos de funcionaris docents els catedràtics d’universitat, els professors titulars d’universitat, els catedràtics d’escoles universitàries i els professors titulars d’escoles universitàries Els dos primers tenen plena capacitat docent i investigadora i els altres dos, plena capacitat docent i, quan posseeixen el títol de doctor, plena capacitat investigadora La universitat, a més, pot disposar del concurs de personal docent contractat temporalment…
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…
panamericanisme
Política
Moviment polític, econòmic i cultural que aspira a la unió dels pobles d’Amèrica.
Els seus orígens són atribuïts a Simón Bolívar, que el 1826 convocà a Panamà els representants de les joves repúbliques americanes per intentar d’establir la unió de les confederacions El 1889, per iniciativa del secretari d’estat nord-americà James Blayne, fou convocada a Washington una conferència interamericana amb l’objectiu d’afavorir els intercanvis comercials entre els EUA i l’Amèrica Llatina i creà, alhora, l’Oficina de les Repúbliques Americanes El 1901 es reuní a Mèxic i així, cada quatre anys, en una ciutat diferent El 1910 hom creà la Unió Panamericana amb seu a…
consell de comú
Dret administratiu
Consell municipal, especialment el de les parròquies o comuns andorrans, format per dos cònsols (el cònsol major, que convoca i presideix tots els consells ordinaris i extraordinaris, i el cònsol menor) i vuit consellers.
Té cura de l’administració dels béns comunals, el repartiment i recaptació de la questia i conèixer en apellació les qüestions resoltes pels consells de quart