Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
moc de gall

Moc de gall
Wildfeuer (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de 60 a 100 cm d’alçària, de fulles simples alternes i de flors petites, vermelles, groguenques o blanquinoses, disposades en llargues panícules penjants.
De procedència asiàtica, és plantada en parterres, platabandes i tests
cable

cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat
Tecnologia
Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.
Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons…
corda

Corda per a escalada
Indústria tèxtil
Feix de fils, gruixut i flexible, format per un conjunt retort de dos o més cordons cadascun dels quals és compost de tres o més fils, també retorts.
Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt…
cordoner | cordonera
Fabricant de cordons.
cordó
Anatomia
Estructura anatòmica amb morfologia semblant a un cordó.
Pot tenir una constitució heterogènia vasos, nervis, teixit conjuntiu i elements específics, com el cordó espermàtic o el cordó umbilical , o bé homogènia, com els cordons medullars i els cordons simpàtics , constituïts per fibres nervioses
cordoner | cordonera
Treballador que fabrica cordons.
desembocadura
Geologia
Lloc on es barregen dues masses d’aigua.
Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals
cordó
Fructicultura
Tipus de poda de formació que comporta la utilització d’armadures i que consisteix a deixar en l’arbre fruiter un eix o uns quants.
Segons la disposició dels eixos, els cordons poden ésser verticals, inclinats, ondulats o horitzontals
veta
Transports
Nom donat a tots els caps emprats en marineria, excepció feta dels que tenen nom específic.
Hom les anomena veta de tres, veta de quatre, veta de quatre amb ànima , etc, segons que siguin formats per tres cordons, per quatre o per quatre torçats en espiral al llarg d’un altre cordó que és l’ànima, respectivament
cordoneria
Lloc on hom fabrica cordons o en ven.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina