Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
cornisa
Arquitectura
Element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana.
Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa…
cornisa
Camí que segueix els contorns exteriors d’una muntanya.
cornisa
Geomorfologia
Part rocallosa d’una muntanya o d’una costa abrupta que sobresurt a causa d’una capa més dura que recobreix les que són immediatament inferiors.
Sovint les cornises són aprofitades per als camins i altres vies de comunicació
cornisa
Motllura que culmina un moble, un pedestal, una porta, etc.
ancó
Mènsula que sosté una cornisa a ambdós costats d’un buit.
modilló
Arquitectura
Mènsula decorativa que aguanta una cornisa o els extrems d’una llinda.
epistilis
Arquitectura
Conjunt del coronament d’un edifici, compost per arquitrau, fris i cornisa.